El gendre dels Tous, absolt

Barcelona.Després de tres setmanes de judici a l'Audiència de Barcelona, els membres del jurat popular del cas Tous van declarar ahir a la tarda Lluís Corominas no culpable d'homicidi per sis vots a favor i tres vots en contra -per condemnar una persona són necessaris com a mínim set vots-. El gendre dels Tous va actuar el 9 de desembre del 2006 en legítima defensa i amb una por insuperable quan va disparar contra el presumpte lladre que era en un cotxe proper a les immediacions de la finca dels joiers catalans. Aquesta va ser la decisió del jurat popular, que va donar així per bona la tesi de la defensa de Corominas, que des d'un primer moment va plantejar l'actuació del seu client, que mostra un gran penediment pel que va passar, com una resposta en legítima defensa, mogut pel pànic del moment. Les 32 preguntes que el tribunal va plantejar al jurat no deixen cap dubte sobre com i de quina manera Corominas i els seus advocats van convèncer els nou membres del jurat. Fins i tot van donar per fet que el gendre dels Tous, en les circumstàncies en què es van produir els fets, no tenia cap altra alternativa que disparar contra el suposat lladre que el desembre del 2006 volia assaltar la casa dels joiers a Sant Fruitós de Bages.

Després de 48 hores deliberant aïlladament i més de tres setmanes de judici oral, el tribunal popular va fer la lectura pública del veredicte a l'Audiència de Barcelona envoltat d'una gran expectació mediàtica i en una sala plena de familiars i amics de l'acusat. El veredicte no va agradar a la fiscalia ni a l'acusació particular -que representava la família de la víctima-, que ahir mateix van anunciar que estudiaran la presentació de recursos contra la resolució judicial.

Els arguments

El jurat va considerar com a fet provat que Corominas va actuar pensant en els intrusos que "tres dies abans" havien entrat a la finca dels joiers i en el "clima d'inseguretat" que es vivia aquelles setmanes. El jurat també va titllar de fet provat que Corominas veiés "un moviment brusc" d'un dels ocupants del cotxe, que el va portar a pensar que li dispararien. Aquest fet es va sumar a la por insuperable que tenia i a la sensació que podia ser víctima d'una agressió. Aquestes circumstàncies el van fer actuar "sota pressió, sense temps per pensar i en un acte reflex" i el van fer disparar, tot i ser "conscient" del risc de matar els dos individus. Un dels pocs punts en els quals el jurat va discrepar del gendre dels joiers és en la intencionalitat amb la qual va dirigir-se i disparar als dos ocupants del cotxe. Van dictaminar que va actuar amb "proporcionalitat" a l'actuació que temia dels desconeguts, mentre que durant el judici Corominas va insitir que volia evitar que fugissin.

Un altre punt de desacord entre el jurat i Corominas va ser la discussió inicial del judici sobre si era coordinador de seguretat de la família o no. Aquest extrem, que sempre va negar el gendre dels Tous, va ser considerat com un fet provat.

Un punt rellevant del veredicte del cas Tous van ser els informes psicològics fets durant el judici oral. El jurat va recordar-los i va manifestar que la por podia provocar una "distorsió sensorial" i un "efecte túnel" que haurien condicionat l'acusat i haurien fet que no tingués cap altra alternativa.

Amb aquests punts votats com a fets provats, el jurat va admetre els eximents presentats durant la part oral del judici per la defensa de Corominas, exercida per l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Carlos Bueren. No només van considerar la legítima defensa i la por insuperable, sinó que també hi van afegir la reparació del dany per haver consignat 150.000 euros al jutjat com a indemnització per a la família de l'albanokosovar mort, Sinani Gazmend.

Després de la lectura del veredicte, el jurat va argumentar-lo. Una de les frases que va dir la portaveu -una de les tres dones integrants del jurat- va ser que Corominas "va actuar irracionalment, inconscientment i es va defensar sota un gran estat de pressió en un acte quasi reflex per un possible atac".

Les últimes paraules que es van sentir a la sala del jurat de l'Audiència de Barcelona van ser les de la magistrada. "Declaro absolt Lluís Corominas del delicte d'homicidi", va dir. Tot seguit, l'acusat es va dirigir cap al públic, on es va trobar amb el seus familiars i amics, alguns dels quals l'han acompanyat cada dia. Abans de sortir per la porta de l'Audiència, on l'esperaven una munió de càmeres, un dels seus dos advocats, Óscar Morales, va manifestar que Corominas tenia una "satisfacció continguda". Sobre el veredicte, va afegir que no s'havia mostrat sorprès, perquè "tot estava obert i tot podia ser".

Després del verdicte

Tot i que la magistrada ahir mateix va manifestar verbalment que declarava absolt l'acusat, el següent pas serà dictar sentència i plasmar l'absolució de manera oficial. Una feina exclusiva de la jutge. El jurat ja ha acabat la seva tasca; ahir mateix va ser dissolt i ja no participarà més en aquest cas.

La fiscalia, que durant el judici ja va rebaixar la petició de presó inicial dels onze als set anys i mig de presó per un homicidi amb l'atenuant d'obcecació i reparació del dany i amb l'agreujant de superioritat, havia arribat a advertir als integrants del jurat que en cas de declarar no culpable Corominas hi havia el risc de trencar la pau social. És per això que el ministeri fiscal esgotarà tots els recursos possibles per capgirar la futura sentència que haurà de dictar properament la jutge encarregada del cas. L'acusació particular, exercida per la família de l'albanokosovar mort, també es planteja recórrer la resolució judicial. L'advocat de la família de la víctima demanava per al gendre dels Tous una condemna d'onze anys de presó per homicidi, amb l'atenuant de reparació del dany, ja que Corominas havia indemnitzat la família amb 150.000 euros.