"La gent sap diferenciar eleccions"

El pas de CiU per l'oposició ha convertit el planter municipal en una agradable font de sorpreses. És el cas de Batalla, de 33 anys, que en fa dos que és alcalde de la Seu després de ser-ne tinent d'alcalde. Periodista de formació, ja de ben jove, quan despuntava a la JNC -que va liderar -, no perseguia altra cosa que l'alcaldia de la seva ciutat. L'ha aconseguida i no se'n cansa. Va ser candidat per Lleida el 28-N, però no es veia fora de la política municipal, que, com el Pirineu, l'apassiona.

Hi ha model municipalista de CiU?

El que tenim és una manera d'entendre els municipis en què els serveis de proximitat i l'ambició més enllà del dia a dia conviuen. Un alcalde ha d'estar fixat en la gestió, però també tenir estratègia a la llarga. Més enllà de les peculiaritats, tenim com a comú denominador que intentem fomentar aquesta visió estratègica i vinculem els municipis a la construcció constant del país.

Tenen a veure una cosa i l'altra?

Sí, perquè la base del país són les persones i la base institucional, els ens locals. Som els que més directament palpem els somnis i les ambicions de la gent, així com els seus problemes. La Generalitat no s'entén sense els municipis i les comarques.

L'hegemonia de CiU a les 41 comarques el 28-N pot traslladar-se de manera mimètica al 22-M?

Són diferents, però és innegable que una cosa pot ajudar l'altra. No és el mateix escollir president que alcalde i en això hem de ser molt realistes perquè la gent sap diferenciar. El 28-N ens ajudarà, però no podem pensar en la traducció mimètica. La realitat del país és molt plural, als pobles petits potser es notarà més però el cert és que ja és on tenim una hegemonia més forta. L'aspiració és mantenir-la i això passa per triar bons candidats i explicar la feina.

Es diu que el seu mai ha estat un partit d'alcaldes. El desembarcament al Govern acompanyat d'un bon resultat a les municipals podria provocar que s'hi convertís?

No hi estic d'acord. Sempre hem tingut una bona posició i una clara vocació per l'àmbit municipal. Dir que no som un partit d'alcaldes és un tòpic fals. És cert que, en aquests set anys a l'oposició, segurament sí que s'ha vist de manera clara la importància del món municipal a CDC. Hi ha hagut reforçament i renovació. I els resultats han estat visibles a Tortosa, Figueres o Valls, per citar-ne alguns. Gent nova ens hem incorporat als que hi eren o tenen altres procedències. Però no n'hi ha prou i marquem reptes com Barcelona.

CDC ha valorat poc els alcaldes?

És un tema de visualització més que de valoració. Al president del país és lògic que se'l vegi més. Però som els que tenim més llistes, alcaldes i regidors. Som referencials.

Política municipal és pacte. Gràcies a entendre's amb ERC és alcalde en detriment del candidat del PSC, que era el més votat. El que val als ajuntaments no val a la Generalitat? Hi ha més comprensió?

La gent valora els resultats d'un govern municipal i la seva feina. El problema del tripartit no era tant com es va gestar, per més que ens dolgués, sinó la feina que ha fet. A la Seu no som dos partits, som un equip de govern i és la diferència. Ens poden criticar altres coses, però en cap cas hi ha sensació que hi hagi dos equips de govern o dos alcaldes. El projecte de ciutat i legislatura és totalment compartit, igual que els èxits o els fracassos. I això al tripartit no ho vam veure mai.

ERC ha fet bandera d'haver omplert d'atencions els ajuntaments petits des del Govern. Hi està d'acord?

El pressupost de la Generalitat s'ha multiplicat per dos en set anys i això s'ha traduït en més recursos per al món local i es nota als ajuntaments petits, on poca inversió és molt visible. Forma part d'una lògica vinculada a l'acord de finançament del 2001 que va entrar en vigor el 2002. Alguns departaments han gestionat bé les polítiques de suport als ajuntaments i d'altres no tant. L'atenció del Govern ha de ser per a tots i per part de tots. En algun cas ha faltat sensibilitat. La inversió dels darrers anys ha fet que, de cada 100 euros, 68 hagin estat per a Barcelona i l'àrea metropolitana i 32 per al territori. Amb Pujol era meitat i meitat. La proporció i l'equilibri s'han trencat.

Al debat d'investidura Mas no va parlar d'ajuntaments. És un error?

El president coneix molt bé la situació, sap que som la base del país i que ha de tenir una actuació preferent perquè cal donar instruments a qui està a peu d'obra. Prové de la política municipal de Barcelona i en set anys ha visitat els racons del país. Mas serà un president nacional.

Durant els anys de Pujol es contraposava territori i entorn metropolità, ajuntaments i Generalitat. És una dualitat que el pas del PSC pel Govern ha ajudat a superar?

El que passa és que massa vegades hem recorregut al tòpic. El país ho és tot, la Generalitat ha de fer feina amb els municipis i determinats discursos que funcionaven fa anys per etiquetar-nos avui no són vàlids i espero que Mas ho confirmarà. Ell ha de tenir al cap Barcelona i el municipi més petit i governi qui governi tots són prioritaris, no es pot actuar amb sectarisme perquè en surten perjudicats els ciutadans, també els que et voten on no governes.

L'Estatut recull una llei de finançament local. Es farà?

Ho dubto, perquè en un moment de vaques magres no serà senzill. Però és una necessitat. Els ajuntaments prestem serveis que no són cosa nostra per mantenir la cohesió social. En un context de gran davallada dels ingressos propis i de menys participació en els tributs de l'Estat calen fórmules estructurals de finançament que permetin seguir donant bon servei. A la Generalitat caldrà prendre decisions de manera immediata encara que no sigui amb una llei. Els ajuntaments ja estem estrenyent-nos el cinturó fa mesos, hem estat els primers. A la Seu, per exemple, hem eliminat el transport públic. No és agradable, però és responsable.