"Abans, a la gent li queien els diners i ni se n'adonaven"

Nascuda a Esplugues de Llobregat, la Pilar Forradellas fa deu anys que viu a Dublín i actualment treballa en un banc. Va viure el boom econòmic sense excessos, però ara el futur de la seva feina al banc és incert.

Com era el món laboral durant el boom?

Em va ser fàcil trobar la primera feina. No em van preguntar d'on venia però sí la meva experiència laboral. Llavors un podia anar d'una feina a una altra amb molta facilitat. Hi havia gent que treballava sis mesos en una lloc i després canviava. Vaig cobrar un salari mitjà d'uns 37.000 euros. Si eres bo, no costava justificar un augment de sou.

I com t'hi vas trobar, treballant a dins d'una empresa irlandesa?

Jo em vaig sentir més lliure. A Espanya et diuen el que has de fer, però a Irlanda et preguntaven a quina secció de l'empresa volies treballar.

Amb quines imatges et quedes, del boom?

Amb els diners al terra dels bars. Jo vaig trobar-me centenars d'euros a terra durant aquells anys, de veritat. La gent no s'hi fixava, si els queien diners a terra, perquè no sabien quants en duien a sobre. També em quedo amb les dones carregades de bosses del Brown Thomas i altres botigues de luxe.

La crisi t'ha canviat la vida?

En certes coses, a millor. No m'han abaixat el sou però els preus als súpers sí que han baixat. Amb l'arribada de Lidl el menjar va ser més barat. Hi ha millors ofertes als restaurants, també.

Ets optimista quan penses sobre el teu futur a Irlanda?

Sí, haig de ser-ho. Treballo en un banc i podria perdre la feina pels canvis en el sector, però em quedaré aquí amb el meu nòvio, que és irlandès.