Crònica 06/05/2011

"La gent vol un canvi, com ens va passar amb Pujol"

Avantatge Confiats a guanyar i arribar a governar Barcelona per primer cop des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, Convergència i Unió ja ha començat a fer plans de govern i de futur a la capital, però no desaprofita l'ocasió per passar comptes amb els socialistes i Jordi Hereu

Toni Soler
5 min

El candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, és, segons les enquestes, el més ferm aspirant a rellevar Jordi Hereu en el càrrec, després d'una llarga hegemonia dels socialistes al capdavant de l'Ajuntament des de la recuperació de la democràcia. En aquesta entrevista, Trias fa una comparació curiosa: al seu parer, el PSC pateix el desgast social que CiU va detectar amb Pujol. Per als amants de la càbala, en un cas van ser 23 anys d'espera i ara en són 32.

L'altre dia vaig sentir que deia, a l'estil Pujol, que ara toca. Al final, vostè, que és el tercer cop que es presenta, sortirà per insistència?

Sí. És una de les claus de l'èxit: la constància. Quan CDC i UDC van decidir que em presentés per a l'alcaldia de Barcelona, els vaig advertir que no guanyaríem si no era amb constància: que a la primera no guanyaríem. Ara sí que estem en condicions de guanyar.

Vostè ha estat més tenaç que Joaquim Molins, que Josep Maria Cullell, que Miquel Roca?

Sí, més que tots. Abans presentàvem el millor, perdia i el retiràvem. Jo vaig llançar un compromís de 12 anys per assolir-ho, vam canviar d'estratègia, vam fer un bon equip de gent i la situació ha canviat.

També han guanyat a la Generalitat, i això crea una inèrcia.

La marca que estava en hores baixes ja no ho està, però sobretot hi ha un premi a una tasca de molts anys als barris, al costat de la gent.

No és una mica injust que els premis o els càstigs es rebin per qüestions alienes a la política municipal? Hi ha qui diu que Hereu ha retallat distància per l'adéu de Zapatero o per les retallades de Mas.

Jo això no m'ho crec. És cert que hi ha un entorn de crisi econòmica que ho marca tot, però les enquestes no tenen tant a veure amb fets puntuals. Hi ha una tendència a Barcelona, de cansament, de ganes de canvi de projecte... Això ens va passar a nosaltres a la Generalitat amb Jordi Pujol. La gent deia: "Ja toca que canviï qui governa". Ara passa a l'Ajuntament de Barcelona. Si tu saps aprofitar les oportunitats i t'expliques bé, amb capacitat d'entesa, d'allargar la mà...

És això que vostè ha anomenat "canvi tranquil"?

Canvi tranquil, no ser partidista, jo sóc molt nerviós...

A veure: és tranquil o és nerviós?

Sóc nerviós, tremolo tot el dia, moc les cames, però, en canvi, em prenc les coses amb tranquil·litat, amb sentit comú, i no sóc partidista. Tu has d'entendre que ets l'alcalde de tothom i les millors propostes no són les que beneficien el teu partit sinó les que són millors per a la ciutat.

Vostè l'altre dia fins i tot va citar Mandela com a model perquè va arribar al poder a Sud-àfrica i no va voler fer cau i net amb l'administració anterior. No percep que molta gent el votarà pel contrari?

Sí, la gent vol neteja, la gent vol que ventilis, que canviïs estils... Però això es pot fer de manera barroera o parlant amb la gent. Jo he estat conseller de sanitat i en aquest món hi havia una influència molt gran del PSUC. I amb gent del PSUC i socialistes, grans professionals, m'hi he entès perfectament.

Però va tenir la sort de no haver d'aplicar les mesures que ara li toca de prendre a Boi Ruíz.

La situació actual és absolutament de bojos, però sí que vaig viure un episodi molt difícil. Vaig haver d'anar a veure el conseller Laporte i dir-li que no pagaríem mai més i vam haver de fer un pla de reordenació hospitalària. Per no dir-li de reconversió. Les coses van funcionar, però vam tancar centres, vam unificar centres...

L'Ajuntament de Barcelona necessitarà algun pla d'ajust?

Espero que no, però tenim un pla de contenció que ens obliga a reduir inversions en un 30% i està fet sobre plantejaments que no són veritat, pensant que la crisi no anirà com va. La recuperació en què es basa el pla no es compleix i haurem de prendre mesures. No com les de la Generalitat, però mesures.

Una manera d'estalviar és encongir l'administració?

La primera manera d'estalviar és no fer coses que ara es fan.

Com ara?

Un pàrquing públic a la zona més rica de Barcelona, per exemple. Quin sentit té fer el del costat de Catalunya Ràdio, a la Diagonal, quan n'hi ha un de Saba al costat? No té sentit fer la competència d'aquesta manera. Tampoc té sentit que l'Ajuntament tingui un restaurant de luxe a l'Edifici Blau del Fòrum. O quin sentit té que nosaltres fem vi? O que explotem el Parc d'Atraccions del Tibidabo? Sí que té sentit que ens quedem el cim, però ¿nosaltres sabem explotar un parc d'atraccions? Hem de planificar, dirigir i fer plantejaments de serveis públics. I no cal que els gestionem tots. Hi ha el tercer sector.

Vostè parlava de dir la veritat a la campanya, de no amagar males notícies, però s'acusa els seus companys a la Generalitat d'endarrerir les retallades més compromeses fins després del 22-M.

Això ho diuen els que han fet el forat. Veure per creure. Quan el que arriba ha de prendre unes decisions obligades perquè ho ordena el govern d'Espanya i els governs europeus llavors et diuen que estàs fent retallades. Segons quines decisions s'han de pactar, el pitjor moment per pactar-les és el període electoral.

El preocupa que el PP condicioni la seva política pel fet que sigui el candidat que tingui més a mà?

No serà l'únic. Si ningú suma 21, l'alcalde serà el de la llista més votada. No crec que pugui sumar 21 amb ningú i parlarem amb tots els grups per fer un govern coherent i col·legiat, de decisions preses entre tots responsablement.

En el dia a dia és molt difícil per a un alcalde encomanar il·lusions i sovint s'ha acusat els socialistes d'anar a cop de plantejaments de grans horitzons com els Jocs Olímpics, el Fòrum o els Jocs d'Hivern. Vostè no té cap caramel d'aquests?

També en tinc! Transformarem el Port i dos molls els integrarem a la ciutat. És cert que s'han de tenir somnis a deu o vint anys vista, però ara la gent el que ens demana són altres coses: arreglar carrers, seguretat, serveis socials, escoles bressol... La gent demana això, que els solucionem els problemes i que l'Ajuntament sigui proper. Amb els Jocs Olímpics d'Hivern desconcertem la gent, i si els podem aconseguir, molt bé, però no és prioritari ni bàsic.

El fet de ser alcalde i tenir un president de la Generalitat del mateix color polític serà bo o dolent? CiU ha tingut la fama de tenir menys entusiasme amb Barcelona.

Això és una tesi equivocada. A veure si resultarà que em presento per anar contra Barcelona...

Però vostès tenen una presència forta al rerepaís, parlen sempre de la cohesió territorial...

És que Barcelona no es fa contra la resta del país.

S'ha fet això?

Jo crec que en moltes ocasions s'ha fomentat aquesta imatge: Barcelona contra la Generalitat, la Barcelona que vol treure competències a la Generalitat. L'Ajuntament no vol treure competències a ningú i no ha de competir amb una administració superior. Hi ha de col·laborar. I la marca Barcelona, que és molt més coneguda que Catalunya, ha d'ajudar la resta del país. Barcelona pot ajudar els Pirineus si s'aconsegueixen els Jocs d'Hivern el 2022. No se n'ha d'aprofitar.

Vostè voldria ser l'alcalde metropolità, l'hereu d'aquell Maragall de la Corporació Metropolitana que CiU va anul·lar el 1987?

Estic absolutament a favor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Hem fet una aposta en aquest sentit i la penso portar fins als últims extrems. Només des de la bona entesa amb tots els municipis tirarem endavant. Però això vol dir que s'apliquin els plans estratègics que es redacten. Jo vull liderar això. I el lideratge no es fa des de l'autoritarisme ni per anar contra el Govern.

Digui'm, per acabar, un racó de Barcelona que li resulti especial?

La Rambla Catalunya amb el carrer Consell de Cent. Hi vaig néixer i em recorda èpoques molt boniques de la meva infància. La Fira del Ram o la Fira del Gall, coses que ja s'han perdut, però que les recordo amb molta estima.

stats