ValènciaApoc de conèixer les dades definitives del 2010, la situació financera de la Generalitat valenciana es percep poc encoratjadora per als pròxims exercicis. Amb les xifres actuals, el consell que presideix Francisco Camps acumula un total de 45.420 milions d'euros en despeses compromeses per al futur. Més de la meitat, a desemborsar a partir del 2014.
L'elevada xifra resulta de tots els conceptes que suposen una despesa actual o futura per al govern autonòmic. El compte general de la Generalitat corresponent al 2009 (l'últim conegut) reflecteix un total de 32.101 milions d'euros en despeses compromeses per al futur. Aquí s'engloba el deute públic que el consell té amb bancs i caixes que, el setembre del 2010 (últim informe del Banc d'Espanya), ascendia a 16.365 milions d'euros. També inclou altres pagaments, com les concessions administratives a empreses privades, a fer en successives anualitats. D'aquestes despeses compromeses, 25.270 milions d'euros són per pagar després del 2013.
A aquesta xifra caldria sumar-hi les anomenades "factures al calaix". Es tracta d'aquestes obligacions de pagament no reconegudes, i per tant no incloses com a deute, però que en algun moment l'executiu autonòmic haurà de pagar. Segons l'últim informe de la Sindicatura de Comptes, corresponent a l'any 2009, aquestes factures ascendeixen a 2.513 milions d'euros, una tercera part dels quals es deuen en l'àmbit de la sanitat. A més, el mateix informe alerta de l'existència, "almenys", de 3.205 milions d'euros més de deutes no reconeguts i acumulats durant els últims anys amb entitats com les universitats públiques o Fira València.
Augment de deute públic
També caldria afegir a aquest relat la previsió d'endeutament per a l'exercici 2010. Els comptes de la Generalitat per a aquest any preveien una emissió de deute públic per import de 2.263 milions d'euros, que després d'una modificació pressupostària es van incrementar fins als 2.530 milions.
Finalment, cal no oblidar el risc financer assumit pel consell en tenir avals contrets per un total de 5.071 milions d'euros, amb els quals l'executiu valencià empara el deute de les empreses públiques del País Valencià, i que el setembre del 2010 ascendia a 2.674 milions d'euros. Totes aquestes xifres donen com a resultat els 45.420 milions d'euros que la Generalitat té compromesos per a pròxims exercicis. I creixent.
Però, a més, en el calendari de pagaments per a exercicis futurs caldrà tenir en compte dos factors recents. En primer lloc, l'emissió de bons i pagarés a particulars que la Generalitat va realitzar al desembre. Amb un valor de 1.000 milions d'euros (més el 4,75% d'interessos), se sumaven a 1.000 milions més que van finançar a l'octubre les caixes d'estalvis valencianes Bancaixa i CAM. El consell del popular Francisco Camps va pujar al tren engegat per l'anterior executiu català. Total, 2.000 milions d'euros més que s'afegirien al repàs del buit negre de la butxaca autonòmica.
En segon lloc, l'autorització del govern central a un refinançament del deute públic de les administracions autonòmiques. També seguint l'estela de l'acord aconseguit per l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
El govern valencià s'ha mantingut durant deu exercicis al capdavant en deute públic en relació amb el PIB (del 16%, davant de la mitjana espanyola del 10,2%). És cert que en els últims anys ha baixat el ritme d'endeutament en relació amb la mitjana estatal, però és perquè l'acusat increment entre el 2001 i el 2006 van impedir a la Generalitat mantenir el compàs. Aquesta situació prèvia i la tendència decreixent en els ingressos fan preveure als partits de l'oposició que el consell no aconseguirà complir amb el pla d'estabilitat i tancarà el 2010 amb un dèficit superior al límit del 2,4% fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera.
Des de la conselleria d'Economia que dirigeix Gerardo Camps justifiquen l'endeutament i les despeses compromeses en la productivitat. El mateix conseller ha assegurat en diverses ocasions que aquest elevat deute ha permès un increment de la inversió i la creació de llocs de treball al País Valencià, però malgrat això el govern ha congelat la despesa pública i aquesta autonomia té la segona taxa d'atur més alta de tot l'Estat (22,9%).
Estret marge d'actuació
Els partits de l'oposició, en canvi, adverteixen que l'alegria amb què la Generalitat s'ha endeutat en l'última dècada l'ha deixat amb un estret marge d'actuació per prendre mesures per sortir de la crisi. La portaveu d'economia del PSPV, Cristina Moreno, afirma que el resultat de la "mala gestió" d'aquest consell és una situació de "ruïna, atur i corrupció".
No només els partits de l'oposició estan preocupats per la situació financera de la Generalitat. També els sindicats, sobretot aquells que representen majoritàriament els treballadors de l'administració pública. Les dificultats econòmiques poden derivar, a parer seu més aviat que tard, en greus problemes per pagar les factures de despeses corrents i les nòmines, que per al 2011 signifiquen 7.547 milions d'euros. De fet, cada vegada són més els proveïdors que exigeixen al govern de Camps el pagament per endavant abans de prestar serveis.
