"Els grans països europeus s'adonaran que són molt petits"

La Representació de la Comissió Europea a Barcelona ocupa un lloc privilegiat, al costat de la Pedrera. Aquesta oficina vol trencar amb el tòpic que Brussel·les, les institucions europees, són molt lluny. L'encarregat de representar la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears, Manel Camós, està d'aniversari. Tal dia com avui, fa 20 anys que Brussel·les va aterrar a Barcelona.

Com ha canviat la UE en 20 anys?

Ara som 27 estats, 500 milions d'habitants, tenim una moneda comuna i un Banc Central Europeu. Potser no ens n'adonem, però la integració europea viu una acceleració.

I el sentiment europeu a Catalunya?

Catalunya és europeista perquè durant la dictadura per nosaltres Europa era la democràcia i la prosperitat. Això ja ho hem assolit. Però Catalunya és exigent, hi ha gent que voldria una Europa més unida, més forta i més present.

I anem cap una Europa així?

Europa va cap un aprofundiment de la unitat. Si no és així, Europa no existirà. Com a potència econòmica o en nombre de població, cada cop serem menys importants. Si Europa vol continuar sent un actor mundial ha de tenir una única veu. Els grans països europeus s'adonaran que són petits països en l'esfera mundial. Fins que no se n'adonin, això no avançarà com cal, però arribarà.

La Comissió Europea està allunyada dels ciutadans?

No, és una institució molt àgil i molt oberta. Els funcionaris són molt accessibles, sempre tenim una antena posada per veure què passa als estats. Potser és la ciutadania la que està allunyada de la Comissió perquè no ens hem sabut explicar bé. I a vegades es triga massa a convertir una directiva europea en llei a cada estat.

Falten els líders polítics europeus d'abans? Enyora Jacques Delors?

Ell es va trobar amb una Europa en què eren menys i on tot estava per fer. Avui dia, les coses són molt més complicades. Som 27 estats, no pas 12. Això complica el lideratge del projecte europeu i també hem de tenir en compte que el camí d'èxit que hem recorregut fins avui ja és molt important.

En 20 anys, s'ha avançat en l'ús del català a la UE?

L'any 90 hi va haver un reconeixement del català molt important de la comissària Reding. Algunes de les mesures que va recomanar s'han aplicat i altres, no. El govern espanyol també ha fet passos endavant. El català s'ha anat normalitzant però no és una llengua oficial.

I ho hauria de ser?

Perquè ho sigui ho ha de demanar un estat membre i tots hi han d'estar d'acord. De tota manera, quan vaig entrar a la UE l'any 87 hi havia tres llengües d'ús habitual i ara només n'hi ha una, l'anglès. És la llengua que s'ha acabat imposant. Totes les llengües són importants, però en el dia a dia, només n'hi ha una.

Quina és la feina diària de la Representació de la Comissió Europea?

Som les orelles de Brussel·les per saber què passa i què es diu per aquí del que fem. I tenim també una feina d'informació a la ciutadania i de contacte amb la premsa.