THE NEW YORK TIMES / QUIOS (GRÈCIA)Nikos Gavalas i Alexandra Tricha, tots dos amb 31 anys i formats com a enginyers agrònoms, treballaven frustrats amb contractes temporals i sous baixos a Atenes, on les feines escassegen i el cost de la vida és alt. Per això l'any passat van decidir iniciar un nou projecte: cultivar cargols comestibles per exportar-los.
Mentre l'economia deprimida del país se segueix submergint en l'abisme, Grècia viu un èxode de persones que fugen al camp i miren el ric passat rural del país com una guia per al futur. Són conscients que ara hauran de fer més treball manual del que ells, com a graduats universitaris, s'haurien imaginat mai. Però en un país ofegat per l'austeritat i en el llindar de l'impagament, aquesta aposta els sembla tan bona com qualsevol altra.
Gavalas i Tricha han muntat una granja a la seva illa natal, Quios, amb uns 39.000 euros dels estalvis de les seves famílies. La inversió encara ha de donar resultats, ja que enguany tindran la primera collita. Però la parella està convençuda de l'encert de la seva decisió. "Quan truco als meus amics i familiars a Atenes, em diuen que no hi ha esperança", diu Tricha.
Aprofitar les terres familiars
L'atur a Grècia és avui del 18%, i en la franja dels joves entre 15 i 29 anys la xifra s'eleva fins al 35% -en tots dos casos ha pujat des de finals del 2010, quan les xifres eren del 12% i el 24%, respectivament-. Però el sector de l'agricultura ha estat un dels pocs que ha tingut guanys des del principi de la crisi: ha sumat 32.000 llocs de treball entre el 2008 i el 2010 -la majoria ocupats per grecs i no immigrants, segons un estudi de la Confederació Panhelènica d'Associacions Agrícoles-. "L'augment més gran és de persones de mitjana edat, d'entre 45 i 65 anys", diu Yannis Tsiforos, director de la confederació. "Això demostra que tenien un tipus de feina diferent en el passat".
A Grècia, com a la resta del Mediterrani, moltes famílies han invertit en béns immobles i terres, vistos com a molt més estables que les inversions financeres, i és comú fins i tot per als grecs amb pocs ingressos haver heretat propietats de la família. Cada vegada més, com més profunda esdevé la crisi, més grecs estan decidint o veient-se forçats a recórrer a aquest últim recurs.
Les inscripcions en escoles agrícoles, així com en les marítimes -un altre àmbit en alça-, s'han multiplicat. Panos Kanellis, president de l'Escola Agrícola Americana de Salònica, explica que se li apropen joves i li demanen: "Tinc un terreny del meu avi. Puc fer-ne alguna cosa?"
En un moment complicat en què la crisi del deute ha erosionat els guanys econòmics recents del país -potser irrevocablement-, hi ha molt debat sobre si una tornada al camp o al mar és un pas endavant o enrere. "A tot Grècia és un desavantatge estar massa qualificat", lamenta Yannis Menis, un físic nuclear de 27 anys que ha abandonat el doctorat per treballar en el manteniment de vaixells.
Més enllà dels números, l'impuls de tornar a les arrels rurals de Grècia representa una nova tendència reveladora des del començament de la crisi: un gir cap a l'interior, una mena d'orgull nacional serè en resposta al pessimisme general.
