BARCELONANo hi ha culpables per al crim dels jardins del Teatre Grec de Barcelona. El misteri de la mort sobtada d'un miler de gripaus a finals del mes d'abril de l'any passat a les basses d'aquest espai de Montjuïc continua obert. Després de les acusacions creuades d'enverinament dels principals sospitosos , la fiscalia no ha trobat proves concloents en cap sentit i ha arxivat el cas. No ha estat possible detectar què va provocar la contaminació de l'aigua en les tres basses d'aquests jardins on es van localitzar els cossos de prop de mil capgrossos de tòtil ( Alytes obstetricans ), una espècie protegida de gripau que, amb els seus raucs, dota les representacions estivals al Grec d'un particular fil musical.
La mort massiva d'aquests animals no és un cas sense precedents. Ja s'havia produït en una altra ocasió, a principis de l'estiu del 2010, amb un escenari similar del crim . Així ho va constatar l'equip de biòlegs de la Universitat de Barcelona que en porta el cens, que va denunciar les morts als Mossos d'Esquadra.
Aquell cop no es va descobrir l'autoria de les morts i, la primavera de l'any passat, quan el crim es va repetir, es va optar per anar més enllà i obrir les diligències pertinents. Per això els agents rurals van enviar mostres dels capgrossos i de l'aigua de les basses -on s'havia detectat escuma i una lleugera olor a hidrocarbur- a l'Institut Nacional de Toxicologia per investigar si es tracta d'un delicte contra la fauna protegida. L'estudi, com recull l'informe del fiscal, no va trobar a l'aigua presència de cap detergent, dissolvent, hidrocarbur o plaguicida.
L'escuma i l'olor a hidrocarbur, però, donen ales a totes les hipòtesis aparegudes. Qui mata els gripaus? En un primer moment, el dit acusador es va instal·lar de manera inquisidora sobre els restaurants pròxims i el mateix teatre, ja que els raucs d'aquests amfibis podrien destorbar els seus clients. D'altres, però, apuntaven els veïns, que tot i viure allunyats de les basses també podrien voler silenciar els gripaus.
Neteja a les basses
Els veïns, però, com explica Ana Menéndez, presidenta de l'Associació de Veïns de la Satalia, estan "molt orgullosos dels tòtils i del seu cant tan particular, perquè és una espècie arrelada a Montjuïc". I obren encara una altra via de sospita: la del grup d'indigents que sol instal·lar-se sota una porxada pròxima a les basses i que, segons apunten, netegen tota mena de ferralla en aquestes fonts. Queda, també, la via de les tasques de neteja de les basses, ja que la fiscalia remarca en el seu informe que algun exemplar tampoc havia sobreviscut als canvis d'aigua.
Fonts municipals asseguren que, superat l'incident de l'any passat, s'ha recuperat la població de capgrossos després de netejar les basses i replantar-hi la vegetació ornamental. Com que no és època de cria, de moment no es pot especificar el nombre d'exemplars. Tot i així, a partir de les postes trobades a l'aigua, calculen una població adulta reproductora d'uns 50 individus i uns 200 de joves, que són els pares dels prop de 1.000 capgrossos que es poden veure a la primavera.
