Mali, a banda de ser el país del jugador del FC Barcelona Seydou Keita, i d'haver estat eliminat a les semifinals de la Copa d'Àfrica contra la Costa d'Ivori (per 0-1), és un país en guerra. Els tuaregs, els homes blaus del desert, lluiten des de fa un mes al nord del país, una regió que reivindiquen com a pròpia després que les seves terres fossin repartides a principis del segle XX, i per decisió francesa, entre Mali, Algèria, Líbia i Níger.
Malgrat la voluntat del govern de Bamako d'integrar al país la comunitat tuareg, i tot i que moltes de les seves famílies de tradició nòmada viuen avui instal·lades a les ciutats, els tuaregs sempre s'han sentit discriminats. Acusen el govern central de la manca d'inversions a la regió i de ser responsable de la pobresa d'una comunitat que ha vist com la seva economia tradicional, basada en el nomadisme, no encaixa prou al nou món del comerç.
Això du algunes tribus a guanyar-se la vida a la pantanosa frontera de la il·legalitat i a participar dels comerços il·lícits que proliferen en aquesta regió sahariana, un ampli territori que avui s'ha convertit en una de les zones més perilloses del planeta. El tràfic de drogues i d'armes conviu amb la indústria del segrest i amb els grupuscles fonamentalistes islàmics, el principal dels quals és Aqmi, la branca del Magrib d'Al-Qaida.
La nova revolta tuareg convertida en guerra ha arribat a unes quantes ciutats del nord del país, i ara ja són milers els refugiats que, fugint dels combats, han creuat la frontera en direcció a Mauritània o a Níger.
Des de Níger, l'alcalde de la ciutat maliana d'Adramboucar, de 34.000 habitants, ha denunciat la situació catastròfica dels seus conciutadans, atrapats enmig del foc entre els rebels i l'exèrcit.
L'ombra llarga de Gaddafi
La caiguda del règim del coronel Gaddafi, que era un gran amic de Mali, ha esperonat la nova revolta. Són milers els combatents tuaregs que vivien refugiats a Líbia, on havien estat molt ben acollits per Gaddafi, i la majoria formaven part dels cossos d'elit de l'exèrcit i del seu comandament. Quan va començar la revolta a Líbia, bona part d'aquests tuaregs van lluitar, al principi, al costat de Gaddafi. Fins i tot van participar, com és el cas del comandant Agali Alambo, en el reclutament de mercenaris.
Un cop es va veure, però, que el règim del coronel no aguantaria, els homes blaus del desert van agafar el camí del sud, carregats d'armes -de bona qualitat, de les que Gaddafi va comprar als europeus- i van baixar fins a les seves terres històriques, que ara es veuen en condicions de conquerir. Malgrat la voluntat del president, Amadou Toumani Touré -que té eleccions generals d'aquí tres mesos-, de voler arribar a un acord negociat amb els tuaregs, l'exèrcit està combatent els rebels amb tots els mitjans possibles. El malestar s'ha estès també a l'interior del país, on els malians negres comencen a assenyalar les comunitats àrabs com les culpables de la guerra que mobilitza els seus fills i ja s'han produït alguns atacs en contra d'aquestes comunitats.
