Qui ha robat el bolígraf de Bush?

La meva amiga Mimosa m'envia males notícies d'Albània: a l'àvia Thomaidha Kaziu uns lladres li han entrat a casa i s'han emportat el bolígraf que li va regalar el president Georges W. Bush.

La Mimosa s'ha assabentat del robatori durant la visita que va fer fa unes setmanes a la població de Fushë Krujë, al nord de la capital, Tirana, on s'ha inaugurat una figura de bronze de Georges W. Bush. L'estàtua, que ha costat cent mil euros, fa tres metres d'alçada i representa el president Bush vestit amb una camisa de cowboy , les mànigues arremangades i el braç esquerra saludant les masses.

Si Albània s'ha convertit en el país d'Europa -probablement del món- més decididament pro nord-americà, Fushë Krujë és la meca, l'epicentre indiscutible d'aquest amor que té Georges W. Bush com el seu símbol més rellevant. La plaça principal de Fushë Krujë es diu plaça Bush i també el bar principal del poble, l'antic Bar Cela, avui té el nom de l'expresident nord-americà.

Aquests canvis i aquesta passió bushiana es van produir l'any 2007, quan Georges W. Bush, encara president en funcions, va decidir passar sis hores en terres albaneses durant el viatge que va fer a Kosovo. D'aquelles sis hores, tres van estar dedicades a passejar i a xerrar amb els veïns de Fushë Krujë.

La reunió més notable d'aquella visita es va produir precisament al Bar Cela, on Bush i la seva esposa Laura es van reunir amb un pastor d'ovelles, una fornera, una modista, una gitana i un barber, tots beneficiaris d'un microcrèdit d'una ONG nord-americana. "Ell i la seva dona es van interessar pels meus fills -em va explicar al cap d'uns dies la modista, Luiza Mukaj-. I també volien saber com havíem fet servir els diners que ens havia donat el poble nord-americà. Van quedar molt contents perquè els hi vam explicar que pagàvem puntualment el crèdit".

Cadira sagrada

Des d'aquell dia, la cadira on va seure Bush va ser batejada com "el lloc sagrat" i s'hi va esculpir amb lletres daurades al respatller la inscripció "president Bush". Fins i tot el cap de la policia criminal de la ciutat, Ardion Bajaj, un home que no té gens de tirada a sentimentalismes i més aviat és de poc fiar, va glossar entusiasmat al llibre d'honor del rebatejat Bar Bush: "Hi ha dos déus al món, un és el déu del cel, i l'altre el president Bush, que és el déu de la Terra".

Però si durant aquella visita va haver-hi alguna persona que destaqués pel seu protagonisme va ser l'àvia Thomaidha, una dona de 72 anys que, aliena al que estava passant al poble, va sortir a comprar i, de cop es va trobar enmig de la multitud i un home que l'abraçava.

Quan al cap d'uns dies vaig visitar la Thomaidha em va explicar amb llàgrimes als ulls que aleshores no sabia qui era l'home que la va abraçar tot dient-li: "Ets igual que la meva mare", però que un fill que té a Itàlia treballant sense papers la va veure a la televisió i li va trucar per dir-li que l'havia abraçat el president Bush en persona, que això era una gran benedicció per a tota la família i que guardés ben guardat el bolígraf que li havia regalat.

Des d'aleshores, a la Thomaidha se la coneix com la mare de Bush i guarda al calaix del bufet del menjador una foto del president nord-americà embolicada amb la poesia que ella mateixa ha escrit: "Vas arribar sense la teva mare / i a Fushë Krujë la vas trobar".

Però la Thomaidha aquesta vegada no ha pogut anar a la inauguració de l'estàtua perquè, segons m'ha explicat la Mimosa, ningú la va avisar. Tampoc hi van anar els beneficiaris del microcrèdit que es van reunir amb el matrimoni Bush al bar. La modista ha tancat el negoci i la fornera, Klarita Topi, ha emigrat. La botiga que havien arreglat es va inundar i la maquinària ja no funciona. Es veu que l'Ajuntament va decidir asfaltar el carrer, no van fer les canalitzacions i amb la pluja tot es va fer malbé.

Bush vs. Berisha

La Mimosa diu que la inauguració de l'estàtua no ha aixecat el mateix entusiasme que va causar la visita en carn i ossos del president i la seva esposa, que van atreure dotze mil persones. Donat que el bushisme es manté intacte, el desinterès s'ha d'atribuir a la presència del primer ministre albanès, Sali Berisha, que només va ser capaç de reunir quatre gats mal comptats.

Un detall de l'estàtua que no ha passat desapercebut és que el fet que el president Bush no porta rellotge al canell. Es tracta d'una negligència que la població considera inconcebible i ofensiva, ja que podria donar la raó a tots els que van acusar els habitants de Fushë Krujë d'haver-li robat el rellotge a Bush aquell gloriós 10 de juny del 2007, un fet que plana com una ombra sobre la ciutat. Tothom diu que és impossible, però unes imatges mostren Bush abans d'entrar al forn amb el rellotge al canell i com, ai, en sortir, el rellotge ha desaparegut. El primer ministre, enfadat, va tornar uns dies després i tothom recorda com va preguntar per tot arreu emprenyat: "On teniu el rellotge?"

Sobre Berisha i el camí de la política en aquesta Gàl·lia nord-americana que resisteix al cor d'Europa, res que sigui nou ni contrasti gaire amb l'anar fent de la política global, en què Sarkozy i Cameron clamen a favor de les revolucions populars armades. Només cal dir que s'ha sabut que sis diputats formen part del crim organitzat i que el primer ministre ha nomenat aquest estiu un nou cap de l'estat major, que és qui cobrava set mil dòlars de comissió per cada soldat enviat a l'Iraq i a l'Afganistan, i que tot segueix més o menys igual, en la mateixa direcció.