ENTREVISTA
Crònica 27/06/2011

"Els hospitals públics no han de fer competència als privats"

Agrupació Mútua "Seria convenient per a tothom que es poguessin unir estratègies i idees i confluir en una empresa més gran" Inversions "Farem operacions per guanyar diners i no tant per ajudar el país"

Ariadna Carbonell
4 min
Joan Castells, al seu despatx de la seu de Fiatc a la Diagonal de Barcelona.

Fiatc inaugura al juliol la seva nova clínica. Què en pensa de la llei òmnibus i de la possibilitat que sembla obrir perquè la sanitat pública pugui fer activitat privada?

Jo entenc que els recursos públics s'han d'utilitzar per oferir serveis públics i deixar que la privada faci el que li correspongui. En un moment com aquest, el Govern potser hauria de centrar-se en els problemes de les finances públiques i no obrir debats d'aquesta mena. Però és només un avantprojecte, així que és possible que no s'aprovi exactament com està redactat ara, i si s'aprova, a veure com s'interpreta.

Tampoc és partidari de la cooperació publicoprivada?

La cooperació publicoprivada ha existit sempre. Quants centres privats estan donant servei en cooperació amb la pública avui? El que no veig tan normal és el fet que uns hospitals que estan construïts amb recursos públics ara vulguin competir amb el sector privat. Els centres que han estat construïts amb recursos públics han de donar serveis públics, que ja són prou necessaris. Els governs han d'intentar trobar la manera perquè no s'encareixi la sanitat i, més endavant, quan els comptes estiguin equilibrats, en lloc de fer grans inversions públiques el que caldrà és que es busquin concerts amb la privada.

Com està afectant la crisi al sector assegurador? Preveuen créixer aquest 2011?

En el conjunt de l'entitat preveiem un creixement mínim, d'entre el 0% i l'1%. Per què? Les previsions per la branca de salut són bones, amb millores d'entre el 4% i el 5%, tot i que potser finalment superem aquesta estimació. D'altres assegurances baixen, per exemple les d'automòbils. No hi ha venda de cotxes i tenim una competència important i això fa que els preus s'ajustin. Les branques relacionades amb el món de l'empresa, especialment amb la construcció, també van a la baixa: a menys activitat, menys assegurances, tant de danys com de responsabilitat civil.

Com afecta la guerra de preus al sector?

A Espanya el món de l'assegurança té bons resultats i tècnicament està molt ben portat. Això ha fet que el sector estigui molt equilibrat, també pel que fa a la solvència. Totes les multinacionals estan apostant per aquest mercat. Saben que no es creix, però aposten per estar-hi, mantenint o augmentant la seva quota de mercat. Això fa que sigui un sector altament competitiu.

Quin futur tenen en aquest escenari les companyies petites?

Les companyies petites que hagin sabut organitzar els seus productes i mercats cap a uns nínxols determinats de mercat, per producte o per àrees de distribució, que tinguin una estratègia concreta, vàlida de cara al futur, aquí seguiran amb més o menys espai. Les que no tinguin estratègia concreta, ja siguin petites o grans, si no la saben canviar a temps, tindran problemes i poden acabar sent absorbides per altres companyies.

Fiatc les podria absorbir?

Al llarg de la nostra història hem fet set operacions corporatives de compra i d'absorció: dues filials de dues multinacionals, mútues locals com la d'Elx, una de València i una de petita de Barcelona. N'hem fet i no descartem fer-ne més.

Agrupació Mútua inclosa o ja ha quedat descartada?

Jo crec que seria bo que Catalunya tingués entitats grans i fortes, que cadascú interpreti el que vulgui. Però si es poden unir estratègies i idees i confluir en una empresa més gran seria convenient per a tothom.

Després dels problemes que han tingut a La Seda, es plantegen fer noves inversions financeres?

És plantejable, però vistes les experiències que hem tingut, ens ho pensem molt més. Nosaltres i altres inversors catalans vam salvar La Seda, si no probablement hauria quedat absorbida per un grup estranger. Vam dissenyar una estratègia per fer-la créixer i perquè tingués un lloc important al mercat. La idea a La Seda era tenir una forta indústria química multinacional catalana i nosaltres vam donar tot el suport econòmic que calia en aquell moment. Si a partir d'aquí la gestió no va estar a l'altura de la situació és una altra cosa. També en el seu moment vam ajudar Dogi, estem a Catalana d'Iniciatives, que ha fet operacions importants per Catalunya, una altra cosa són els resultats.

Què hi guanya amb aquestes experiències fora de les assegurances?

Un fa balanç de tot això i pensa que d'ara endavant haurem d'anar més a la nostra. És a dir, farem operacions amb la idea de guanyar diners i no tant per ajudar el país. Un es pregunta si després això s'agraeix. No descarto res, si són operacions d'una envergadura més aviat petita, que puguin ajudar alguna empresa del país la considerarem, però si són més importants ens les pensarem molt més i tindrem molt més en compte el negoci.

La banca s'enfronta a Basilea III i les asseguradores a Solvència II. A part de més regulació, sembla que la nova normativa afavorirà les fusions fredes entre les companyies d'assegurances. Li sembla una eina atractiva per créixer?

Qualsevol figura jurídica és contemplable, però si em pregunten si a Fiatc li cal una fusió freda diria que no. Si hem de compartir aspectes de l'estructura, perdríem el nostre factor diferencial. Per mi és molt més vàlida una operació de fusió tradicional, una integració, que no pas una fusió freda. La banca ha començat amb fusions fredes i acabarà amb fusions absolutes.

stats