Els iemenites van a les urnes en una transició tutelada
THE NEW YORK TIMES / SANÀEls iemenites van anar a votar ahir per ratificar el traspàs del poder del president Ali Abdul·lah Sàleh, derrocat per la protesta popular, al seu vicepresident. Tot i que aquestes eleccions difícilment es poden considerar un exercici democràtic -l'únic candidat era el vicepresident Rabbuh Mansur al-Hadi-, suposen un pas important en la transició d'un país empantanegat en una guerra que ha destruït la seva precària economia i ha deixat milers de morts i ferits. En tancar aquesta edició, fonts governamentals estimaven la participació en més d'un 80%. Nou persones van morir en enfrontaments puntuals al sud, una zona on grups tribals independentistes defensaven el boicot. Alguns col·legis van haver de tancar abans d'hora pels atacs.
"Volem el canvi. Volem un nou president", deia Iahia al-Qadhun, un botiguer, just després de votar. "Ja està bé que hi hagi un sol candidat. Perquè si n'hi hagués més ja haurien començat a matar-se entre ells, i ja estem farts de matances".
Els partidaris de Sàleh -que està exiliat als Estats Units- deien que anaven a votar perquè la transició està tutelada per l'expresident, mentre que l'oposició destacava l'oportunitat formal de sancionar la seva sortida del poder. Les eleccions deuen ser l'única cosa en què els dos bàndols s'han posat d'acord després d'un any d'amargues rivalitats, des de l'esclat de la revolta.
La participació a la capital, Sanà, semblava alta, amb llargues cues a les portes dels col·legis electorals, habilitats en escoles i a les sortides de les mesquites.
Dilluns Sàleh es va acomiadar amb un comunicat en què assenyalava la seva intenció de convertir-se en una anomalia a la Primavera Àrab: un autòcrata derrocat que manté algun grau d'influència en el govern de la seva nació. "Continuaré sent com vosaltres un ciutadà lleial a la seva terra, el seu poble i la seva nació com sempre m'heu conegut. Compliré amb les meves obligacions i el meu paper per servir el país i les seves causes justes", va dir.
Il·lusió en la pau
La perspectiva de posar fi a la violència i l'oportunitat de la reconstrucció donen esperança a molts iemenites i han provocat un canvi significatiu en l'ambient que es respira als carrers de Sanà.
"S'ha acabat", deia Obaid Ahmed, un taxista que s'embolcallava el cap amb un mocador blau. "La guerra s'ha acabat. Ja no hi ha controls militars. La Dissetena Avinguda està oberta i les coses estan millorant", deia referint-se al carrer que passa pel palau presidencial, tancat des de l'atemptat del juny contra Sàleh.
Però alhora molts reconeixen que la transferència de poder és només un primer pas al país més pobre del món àrab. Al-Qaida i els seus seguidors s'han aprofitat del buit de poder al Iemen per augmentar la seva influència i el control d'algunes zones del país: combatre aquests avenços és una tasca pendent. Un oficial d'alt rang va dir des de l'anonimat que els Estats Units tindran un paper clau en la reorganització de les forces armades.
La votació no garanteix la fi de la violència entre partidaris i detractors de Sàleh. El general que es va passar de bàndol a l'inici de la revolta per donar suport als manifestants, Ali Mohsin al-Ahmar, manté les seves tropes en una zona de la capital i no ha complert la promesa d'abandonar el país quan Sàleh deixés el poder.
