IMMIGRACIÓ I SERVEIS PÚBLICS
Crònica 05/05/2011

Els immigrants salven l'estat del benestar

El mateix dia que el PP es va quedar sol al Parlament defensant el polèmic contracte d'integració, un estudi desmuntava tòpics sobre la immigració. Els estrangers no abusen dels recursos públics.

Joan Serra
2 min
Contribució decisiva Ciutadans de procedència estrangera al mercat de Vic. Els estrangers representen gairebé el 16% de la població catalana.

BARCELONA.La meitat dels ciutadans de l'Estat encara perceben l'immigrant com un competidor en l'accés a prestacions i serveis socials, una sensació que la crisi econòmica ha contribuït a consolidar. A Catalunya, aquesta visió de recel respecte a l'estranger es constatava en l'últim estudi del Centre d'Estudis d'Opinió: un 69% dels catalans opinava que els nouvinguts rebien de l'Estat més del que aportaven. Però l'etiqueta que es posa als immigrants -estereotips alimentats per certs discursos polítics- és esbiaixada. L'estudi Immigració i estat del benestar a Espanya , presentat ahir a Madrid per la Fundació La Caixa, sentencia que els estrangers aporten "molt més" del que reben". Dues dades corroboren els beneficis aportats per aquest col·lectiu. El 30% del creixement del PIB en les últimes dues dècades ha estat conseqüència de l'assentament d'immigrants. I malgrat que el 30% dels nouvinguts estan catalogats com a pobres, només un 6,8% de les intervencions en serveis socials es dirigeixen a aquest col·lectiu.

L'arribada d'immigrants en edat de treballar -en l'última dècada han arribat a Catalunya més d'un milió d'estrangers- ha tingut una traducció "positiva" en les finances públiques. L'estudi subratlla que la immigració ha estat clau per dinamitzar l'economia, facilitar la incorporació de la dona al mercat laboral -gràcies a la mà d'obra estrangera que ha assumit tasques domèstiques- i assegurar la viabilitat de l'estat del benestar. Els estrangers han contribuït a elevar la proporció de cotitzadors sobre pensionistes, fet que ha endarrerit en cinc anys la previsible entrada en dèficit del sistema de pensions (del 2023 al 2028).

No abusen dels recursos

"La immigració ha garantit temporalment la sostenibilitat financera del sistema de pensions", detalla el treball, elaborat per Francisco Javier Moreno i María Bruquetas, experts en polítiques públiques i immigració. Tanmateix, els autors adverteixen que aquesta contribució s'anirà reduint a mesura que el perfil demogràfic dels immigrants (majoritàriament joves) convergeixi amb el de la població autòctona. Ara mateix, menys d'un 1% dels beneficiaris de pensions a l'Estat són estrangers. L'informe raona que "els arguments de sobreutilització i abús del sistema de protecció social per part de la població immigrant són injustificats". En matèria sanitària, els estrangers consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l'especialista, tot i que recorren un 3,2% més als serveis d'urgències. En qualsevol cas, els nouvinguts absorbeixen només un 5% de la despesa sanitària de l'Estat espanyol (un 7,4% a Catalunya).

Desajustos que cal corregir

L'arribada d'immigració -Catalunya (20,9%), Madrid (18,7%) i País Valencià (15,5%) apleguen més de la meitat de la població estrangera de l'Estat- ha comportat un desajust, que l'estudi qualifica d'important, entre els recursos fiscals generats per la immigració i la seva distribució entre els diversos àmbits de l'administració (governs autonòmics i municipis). En els territoris amb més percentatge d'estrangers, aquest fet "pot haver contribuït a un deteriorament dels sistemes de protecció, com la sanitat, l'educació i els serveis socials", expressen els autors de l'estudi. Això explicaria l'etiqueta de competidors que es penja als immigrants, un recel que s'explica, en part, pels "recursos insuficients" dels serveis públics en un escenari de demanda creixent.

stats