La indignació va a més alimentada per l'amenaça de les juntes electorals
Entre 2.000 i 4.000 persones a la cassolada de la plaça de Catalunya i milers a Madrid, tot i la prohibició de la junta electoral: la indignació creix als carrers. Només a Catalunya, ja ha pres set ciutats.
Barcelona.La ràbia contra el sistema polític i econòmic, que ja es va evidenciar en les manifestacions de diumenge, continua anant a més. Cada cop són més les ciutats que se sumen al moviment i les concentracions estan aplegant grans volums de gent indignada. A la plaça de Catalunya de Barcelona s'hi van reunir, ahir al vespre, dos milers llargs de persones -4.000 segons l'organització- en una sonora cassolada que semblava que no s'acabava mai i que es va enllaçar amb crits que posaven en qüestió el sistema democràtic i els valors de la classe política.
A Madrid, el punt on les manifestacions han estat més massives, els indignats van tornar a prendre la Puerta de Sol, tot i la prohibició explícita de la junta electoral de la província. Queda clar, doncs, que el moviment -que té clars referents en llibres com Indingneu-vos , de Stéplane Hessel, i en les línies marcades per l'escriptor i economista José Luis Sampedro- lluny d'apagar-se, creix.
Més enllà de la plaça de Catalunya, les mobilitzacions es repetien ahir en ciutats com Terrassa, Mataró, Tarragona, Reus, Girona i Lleida. I en una seixantena arreu de l'Estat. Els indignats tenen clar que no aturaran les protestes, com a mínim, fins passades les eleccions municipals, i que, en aquest punt, es plantejaran com reconduir-les. Exigeixen canvis immediats i remarquen que han "perdut la por" -tal com amenaça una de les pancartes al centre de Barcelona- i que ja "no hi ha marxa enrere", segons repeteixen en les assemblees.
El principal impediment pot ser el veredicte de la junta electoral central que es reuneix avui per determinar com s'ha d'actuar respecte a aquestes concentracions amb la vista posada en la jornada de reflexió de dissabte. Fins que no hi hagi resolució i a l'espera de consensuar un nou protocol d'actuació, els concentrats a Barcelona es disposaven ahir a passar la tercera nit acampats al centre de la ciutat.
Si 150 persones van dormir-hi dimarts a la nit -i després d'acordar amb la Guàrdia Urbana que mantindrien l'espai net i sense estructures fixes per evitar ser desallotjats-, el gruix de la protesta va arribar als seus màxims ahir a partir de les nou de la nit, quan milers de persones es van sumar a la cassolada. Hi van arribar pancartes curioses com la que recalcava "Jo no sóc antisistema, el sistema és antijo" i es van repetir la disparitat de consignes amb la base comuna de la crítica al model polític i a la manera com s'ha gestionat la crisi. De fet, l'indignòmetre que la Federació Catalana d'ONGs per al Desenvolupament va instal·lar al centre de la protesta va recollir el malestar de la població en termes com la falta de feina, la precarietat dels sous i la crítica als partits majoritaris.
Despolititzats
Tot i que l'espurna de la protesta la va encendre la manifestació convocada per Democràcia Real Ja!, les acampades han nascut de manera espontània -tot i que tenen el suport de la plataforma inicial- i no disposen d'un manifest propi. El que sí que han acordat són tres punts claus en què tots coincideixen: resistència pacífica, voluntat de mantenir la plaça ocupada pel poble i desvinculació de qualsevol partit polític o sindicat majoritari.
Ahir la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona s'incorporava a la reivindicació demanant a la gent que s'hi afegís per "participar de manera constructiva en els debats i accions". Defensen que "la democràcia real no és cap utopia, sinó un desig compartit".
