La 'indignació' s'estén fins als membres del TC
La renúncia, per ara frustrada, de tres membres del TC intensifica la pressió al PSOE perquè finalitzi l'etapa. El PP, que no vol pactar nous nomenaments, retardarà el procés fins passades les eleccions.
BARCELONA.Els membres del Tribunal Constitucional no són aliens a l'onada de crítiques als grans partits, i el seu vicepresident i dos magistrats, també indignats , s'han rebel·lat contra la picabaralla permanent entre el PSOE i el PP que manté estancada la renovació de l'alt tribunal. Les formes, però, són diferents a les dels acampats, i Eugeni Gay i Elisa Pérez -ahir- i Javier Delgado -dimecres passat- van optar per dimitir en bloc, sis mesos després que el seu mandat expirés i veient que la successió no es resolia, per forçar a accelerar el procés.
Tanmateix, el president del TC, Pascual Sala, no va acceptar les renúncies, però l'insòlit acte de rebel·lia no passarà desapercebut. Els magistrats no volen semblar còmplices del desprestigi de l'alt tribunal, agreujat els últims anys arran de sentències polèmiques, però sobretot per la picabaralla política que ha ajornat la renovació dels seus membres i ha fet palesa la dependència que té dels grans partits. Per la seva banda, Sala es resisteix a presidir un TC delmat, amb un quòrum molt just -s'haurien mantingut vuit dels dotze membres, el mínim legal- i que difícilment es renovarà abans de les generals.
Un nou entrebanc al PSOE
Malgrat que el toc d'atenció va dirigit als dos grans partits espanyols -que s'han de posar d'acord per assolir el consens de les tres cinquenes parts del Congrés per aprovar els nomenaments-, les dimissions perjudiquen el PSOE, que veu com la inestabilitat i el descontentament general es trasllada també a un TC en què abans mai no havia dimitit ningú.
A més a més, dues de les tres renúncies provenen del sector progressista -el vicepresident Gay i la magistrada Pérez-, que havia sortit reforçat de la també difícil renovació dels membres designats pel Senat, tancada al gener després de la sentència de l'Estatut. Llavors el sector conservador va passar a ocupar només quatre dels onze seients -el dotzè membre del TC, l'ultra Roberto García Calvo, va morir el 2008 i el seu lloc segueix vacant-, mentre que el progressista en tenia set. Si s'haguessin consumat les renúncies, la proporció hauria estat de tres a cinc, sempre que el progressista díscol Manuel Aragón no s'alineés amb els conservadors, com ja va fer amb l'Estatut o amb les llistes de Bildu.
Cap voluntat d'acord del PP
Els tres magistrats rebels i el difunt són els quatre membres nomenats pel Congrés que van esgotar el mandat al novembre. Gay, que va assumir la vicepresidència del TC al gener amb la promesa que la renovació s'encarrilaria aviat, assegura en la seva carta de dimissió que tenia la sensació de "formar part d'un Tribunal segrestat". Sala, malgrat frenar el gest -i com ja va fer quan va ser nomenat president-, es va unir a la reivindicació i va subratllar "la necessitat d'observança dels terminis de renovació constitucional i legalment establerts".
Tanmateix, el PP no té cap intenció de facilitar el procés. L'element clau que l'enroca és la voluntat dels conservadors de nomenar Enrique López, exportaveu del Consell General del Poder Judicial i habitual tertulià i assistent als actes del PP. Ja el van voler fer entrar en el tràmit del Senat, però la negativa rotunda del PSOE -atesa la seva falta "d'independència"- ho va impedir. Els conservadors, però, volen aconseguir-ho ara en segona ronda.
La portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáez de Santamaría, va anunciar que el seu partit inclourà en el programa de les generals que el càrrec de membre del TC sigui vitalici. Formalment, asseguren que amb això persegueixen evitar el partidisme, però a la pràctica els permetria nomenar els magistrats més afins per a un temps indefinit. La probable victòria conservadora en les pròximes eleccions estatals difícilment els atorgaria les tres cinquenes parts del Congrés per fer els nomenaments sols, però sí més poder per forçar membres més propers. D'aquí que ajornin el procés.
Malgrat que el gest dels tres dimissionaris volia frenar el debat partidista entorn del TC, els partits van aprofitar-lo per culpar-se de les dimissions. Pel PP, és un símbol del desgovern de l'executiu, i pel PSOE una evidència de la falta de voluntat d'acord dels conservadors. Per ara, tot segueix igual.
