La irrupció de la tecnologia a les escoles ha donat als mestres i professors noves eines educatives, però també els ha portat nous maldecaps. "A tots ens han emprenyat els mòbils dins de l'aula. Igual que els tebeos i els cromos, el mòbil és una distracció per a l'alumne", admet el president de l'Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa (Acte) i membre de Rosa Sensat, Ramon Cemeli. Per això, la principal novetat tecnològica presentada al saló Expodidàctica -vinculat al Saló de l'Ensenyament-, que va acabar ahir a Barcelona, va ser un inhibidor de mòbils per a les escoles.
L'aparell, de l'empresa Atlantic Devices i anomenat Nocob Silencer, inhibeix totes les freqüències de mòbils i de 3G -el wifi no- en un abast variable que pot arribar a cobrir una ala sencera de l'edifici. Algunes escoles catalanes -encara poques- ja l'utilitzen, tot i que encara no queda clara la regulació que ha de fer l'administració d'aquest tipus de dispositius en els centres escolars.
Surt del Facebook!
La mateixa empresa presentava també una nova versió del software Lanschool, que fan servir algunes escoles des de fa un temps per controlar el que fan els alumnes als seus ordinadors quan són a l'aula. El Lanschool permet al professor supervisar constantment les pantalles d'ordinador dels alumnes per veure què estan fent a temps real. També permet bloquejar webs, com Facebook i YouTube, i aplicacions, com videojocs, que són també fonts de distracció constant dels alumnes. La connexió entre tots els ordinadors fa que el professor pugui enviar missatges directes a un alumne si veu que es distreu. La pantalla es torna blava i unes lletres blanques que ocupen gairebé tot l'espai diuen: "Ulls mirant cap al davant de la classe, sisplau". És el missatge que surt per defecte en el programa, però el professor el pot personalitzar. També poden conversar per xat per comentar els exercicis que fan.
"Els inhibidors no eduquen"
"Controlar el que fan amb l'ordinador es pot fer passejant per l'aula, cosa que jo recomano més; o amb sistemes tecnològics com aquest", diu el director de Didàctica i Multimèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pere Marqués. Ni Marqués ni Cemeli s'oposen radicalment a aquest tipus de tecnologies, que busquen posar barreres, precisament, a l'ús de la tecnologia. Però tots dos coincideixen que és preferible educar els nois en l'ús correcte d'internet i del mòbil a classe que no pas imposar restriccions automàtiques.
"Els inhibidors poden ser eficaços però no eduquen. Cal ensenyar a l'alumne que hi ha un moment per a cada cosa", diu Marqués i, com Cemeli, assenyala possibles "usos educatius" del mòbil en tasques puntuals, com les fotografies. Cemeli assenyala que els adolescents desenvolupen les seves "autodefenses" a les xarxes socials, en les quals "es relacionen bàsicament amb amics i fan servir pseudònims". Marqués entén que per als professors que encara se senten insegurs amb les noves tecnologies dins l'aula "resulta més fàcil utilitzar sistemes com aquest", o també en els casos concrets en què "certs alumnes esdevenen ingovernables". Però recomana als docents que es "reciclin" per aprendre a educar els seus alumnes en les noves tecnologies.
Per als més petits, potser sí
Per a Marqués, l'edat és clau. "Si són molt petits, potser sí que val la pena que controlem que quan busquin «caputxeta vermella» al Google no els surti res inadequat, però a partir de certa edat no podem posar barreres a tot, perquè quan no tinguin aquesta protecció potser els anirà malament. Han de sortir a la selva i nosaltres els hem d'ensenyar a moure's per allà", conclou l'expert.
