Els instituts alerten que no podran pagar les factures
Els directors dels instituts públics estan en peu de guerra per la retallada preventiva fins a un 35% del seu pressupost. Els centres del Baix Llobregat volen tancar a la tarda per estalviar.
Barcelona.Hi comença a haver molt mala maror entre els equips directius de les escoles i instituts públics catalans. Les retallades que ha apuntat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, inquieten el sector. Especialment la carta preventiva que alguns directors van rebre la setmana passada i que ahir va recollir l'ARA. Al text, la conselleria d'Ensenyament adverteix que els pressupostos per al 2011 estan prorrogats i que, mentre no es confirmin els comptes definitius, l'assignació queda retallada més d'un 20%. El percentatge no és el mateix per a cada centre. Varia entre el 15% i el 35%, segons ha confirmat aquest diari. La conselleria no va poder aclarir ahir per què la reducció no és lineal.
Hi ha molta preocupació, per exemple, al Baix Llobregat, on avui es reuneixen els directors de l'escola pública. No descarten mobilitzacions si Ensenyament no els garanteix que arribarà una assignació extra de diners, un cop tancats els pressupostos. "Amb 130.000 euros només en tenim per pagar la llum, la calefacció i la neteja", explica José María Cobos, director de l'IES El Cairat d'Esparreguera. Els instituts públics tenen plena autonomia financera. La conselleria només assumeix el cost dels professors, el conserge i el personal de secretaria. Si es fon una bombeta, si s'espatlla una fotocopiadora o si s'han de comprar provetes per al laboratori, ho paga el centre. Els programes pedagògics quedaran extraordinàriament tocats si es confirma la tisorada. No hi ha precedents d'una retallada d'aquestes característiques en la despesa corrent d'edificis públics. Directors d'instituts de Sabadell, Ripollet i Barcelona han confirmat a l'ARA haver rebut la carta, però han demanat no aparèixer al diari per por a represàlies de la conselleria. Ensenyament confirma haver enviat a totes les delegacions territorials una carta anticipant quina serà la dotació als centres el 2011, però deixant clar que la xifra pot variar a l'alça un cop tancats els comptes. Des de Tarragona, la consellera Irene Rigau ahir només va poder garantir diners per al que estigui "jurídicament compromès". "La resta es buscarà la manera més adequada per resoldre-ho", es va limitar a dir. La retallada mitjana anunciada pel president Artur Mas en el pla d'austeritat és del 10%.
Malestar dels pares
La notícia de la carta ja s'ha estès pels consells escolars i les associacions de pares. Imma Fuyà, presidenta de la principal federació d'associacions de pares (FAPAC), ho troba "greu". "No poder garantir el funcionament diari és molt preocupant. Ja no parlem de programes, parlem d'una cosa tan bàsica com poder obrir cada dia la porta de l'institut".
La tisorada coincideix amb els primers mesos d'aplicació d'alguns dels reglaments que desenvolupen la llei d'educació (LEC). El decret d'autonomia dota els centres de més marge organitzatiu de maniobra per tirar endavant el projecte pedagògic. "Menys diners vol dir menys autonomia", adverteix Jaume Prat, president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya (Axia). Prat admet "preocupació" entre els directors, però prefereix esperar que es concreti l'assignació abans de carregar contra la política de retallades. En canvi, sí que troba alarmant que es congeli la implantació dels portàtils a l'aula. Rigau va dir ahir que l'aturada no és només pressupostària, també és pedagògica. "El tema dels ordinadors, amb recursos o sense, l'hauríem frenat. L'ordinador no ha de substituir el llibre", va dir a TV3. Experts en educació i noves tecnologies adverteixen del "greu error estratègic" si es confirma que la congelació no és conjuntural.
