El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el d'Empresa i Ocupació, Xavier Mena, compareixen demà al Parlament en una sessió extraordinària per donar explicacions sobre la polèmica revisió de la renda mínima d'inserció (l'antic PIRMI). Aquest agost, les 34.000 famílies que reben aquest ajut a la pobresa (uns 420 euros) el van cobrar per primer cop en forma de xec nominal a domicili, una mesura que volia fer aflorar el possible frau. A partir de setembre, però, els beneficiaris tornaran a cobrar per transferència bancària, com el conseller Mena va tornar a confirmar ahir per carta al Síndic de Greuges, que així ho havia demanat quan va constatar que la demora en el pagament "havia vulnerat els drets dels afectats". Sembla que el Govern s'hauria vist obligat a fer marxa enrere, tot i que des de l'executiu insisteixen que el xec era una mesura excepcional de l'agost.
El que sí és evident és que els retards en el pagament que ha provocat el canvi han col·lapsat els serveis socials i han forçat el Govern a respondre algunes preguntes.
Per què s'ha fet a l'agost?
Mentre que el Govern assegura que els canvis s'han fet a l'agost perquè és "quan es podia fer" i perquè al juliol es va aprovar la reforma amb la llei d'acompanyament de pressupostos, els sindicats i els partits d'esquerra asseguren que el canvi en el pagament s'ha fet amb "nocturnitat i traïdoria", ja que a l'agost molts treballadors socials i el personal dels ajuntaments que gestionen aquestes ajudes estan de vacances. Molts denuncien que no tenien prou informació per atendre les reclamacions dels afectats.
Hi havia prou diners a la caixa per pagar el PIRMI?
El president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir fa una setmana que si no s'hagués fet aquesta revisió per detectar el frau, potser molts perceptors que mereixen l'ajut no l'haurien pogut cobrar. El conseller Mena haurà d'explicar si aquesta prestació corre perill en el futur.
Quin és el nivell de frau?
El Govern disposa de dos estimacions diferents sobre el nivell de frau en el PIRMI, que no ha volgut revelar fins ara. A l'espera dels resultats de la revisió, el conseller Mena va insinuar fa uns dies que el 20% de persones que no havien cobrat a l'agost podia correspondre al frau, però les entitats socials que treballen amb usuaris del PIRMI asseguren que no supera el 2%. Es tractaria principalment de gent que cobra l'ajut i no viu a Catalunya o que treballa en l'economia submergida.
Quanta gent no ha cobrat encara i per què?
Uns 6.800 perceptors del PIRMI no han cobrat el xec, el 20%. D'aquests, uns 2.000 han passat aquests dies pels serveis socials a registrar un canvi de domicili no notificat. A més del possible frau, els motius per no haver rebut el xec poden ser diversos, començant per un error de correus. Treballadors socials expliquen que alguns perceptors són fora a l'agost si tenen familiars que els poden acollir. També hi ha casos en què l'adreça oficial no és la real però l'assistent social n'està al cas, com passa amb persones rellogades.
S'ha utilitzat una base de dades desactualitzada?
Treballadors socials han denunciat que hi ha beneficiaris del PIRMI que han hagut d'anar als seus antics domicilis a buscar el xec, tot i que sí que havien notificat el canvi d'adreça. Ho confirma la responsable de Política Social de CCOO, Aurora Huerga, i explica que arran d'aquests casos han deduït que la base de dades on ells introdueixen els canvis, que pertany a Benestar Social, pot no ser la mateixa que ha fet servir Empresa i Ocupació per la revisió. No obstant, totes dues conselleries asseguren que existeix un únic registre per a tot el Govern i que està actualitzat.
Els ajuntaments han de pagar aquestes ajudes?
Alguns consistoris ja ho han fet amb les famílies més necessitades. El de Barcelona ha avançat els diners del PIRMI a 11 famílies que no podien esperar. I els de Girona, Lleida i Tarragona fan el mateix. Aquest últim ha retallat la partida de festes, cultura i esport, per destinar aquests diners a avançar el PIRMI. Segons el Govern, si s'avancen aquests ajuts de manera indiscriminada vol dir que "no s'ha entès l'objectiu de la revisió". A part dels municipis, entitats socials com Creu Roja també han hagut d'avançar paquets d'aliments.
Dubta el Govern dels assistents municipals?
Tot el procés ha generat malestar entre els assistents socials municipals, que són responsables del seguiment dels expedients del PIRMI. "Sembla que estiguem donant la prestació a gent que no la mereix i no és així", deien a Càritas. El Govern ho nega i apunta que els municipis on els assistents van més carregats de feina i no es poden fer seguiments tan personalitzats serà on probablement trobin més frau.
Calia una reforma del PIRMI?
El Govern ha endurit els criteris d'accés al PIRMI perquè considera que ha perdut la seva funció original -inserir persones en risc d'exclusió social-, ja que havia començat a cobrar aquest ajut gent que no complia el perfil. La crisi i l'alt atur han provocat que cada cop més gent sol·liciti aquesta prestació. I el Govern creu que s'estava convertint en una ajuda de desocupació i que cronificava la situació, ja que en alguns casos es cobrava per sobre del sou mínim interprofessional i això desincentivava la recerca de feina. Els sindicats defensen, en canvi, que si els aturats de llarga durada es queden sense cap prestació poden esdevenir també exclosos socials.
Per què aquesta revisió només afecta el PIRMI?
Amb un cost de 130 milions d'euros dins un pressupost total de 23.000 milions, els consellers hauran d'explicar per què es fa un control tan exhaustiu només en l'ajuda a la pobresa. Els tècnics d'hisenda han calculat que les grans empreses i les grans fortunes van defraudar el 2010 uns 42.700 milions d'euros, el 71% del frau estatal, sorprèn que s'esmercin tants recursos només a perseguir la renda mínima.
