Els inversors tornen a apel·lar al rol d'apagafocs del BCE
Alemanya manté la seva oposició a la compra de deute sobirà per part del BCE, però la situació pot derivar de nou cap a una crisi del deute a tota la zona euro. Els inversors creuen que el BCE hi intervindrà.
BERLÍNLa crisi del deute colpeja de nou. L'eurozona no té cap crisi sistèmica com al novembre, però l'evolució del mercat de crèdit a Espanya i Itàlia torna a ser amenaçadora, de manera que el Banc Central Europeu (BCE) ha d'interpretar un altre cop el paper d'apagafocs. Els inversors dels mercats financers compten que l'ens emissor intervindrà activament per comprar bons espanyols i italians, però aquesta política seria ben controvertida perquè perjudicaria especialment Alemanya.
El mateix BCE ha posat públicament aquesta setmana sobre la taula la possibilitat de repetir la compra de deute que va dur a terme per últim cop fa vuit setmanes. "Tenim un instrument per a intervencions, el programa de compra d'assegurança dels mercats, que últimament no ha estat utilitzat, però que existeix", va precisar dimecres passat el directiu francès del BCE, Benoit Coeuré.
Des del maig del 2010 l'ens emissor ha destinat més de dos-cents mil milions d'euros a comprar deute estatal de països com Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia i ara es tornaria a obrir la necessitat de treure la mànega de bomber. La institució guardiana de l'euro ha de "reaccionar novament amb ajudes de liquiditat en cas que torni a créixer la intranquil·litat en els mercats", assegura l'expert economista d'ING Bank Carsten Brzeski. Stefan Bielmeier, cap economista del DZ Bank, hi coincideix i fins i tot no descarta "una nova mesura no convencional del BCE, com ara una tercera injecció de refinançament a llarg termini".
Les dues operacions de barra lliure del BCE efectuades al desembre i al febrer passats han aportat un bilió d'euros als bancs europeus, però el seu efecte ha anat minvant d'acord amb com s'ha disparat a Espanya i Itàlia la prima de risc.
Preventivament, el BCE aconsella als països més endeutats estalviar més i recorda en el seu butlletí mensual, publicat aquesta setmana, que "per limitar els riscos que amenacen la sostenibilitat del deute en la zona de l'euro, cal situar les relacions de deute públic respecte al PIB en nivells de seguretat per sota del 60%".
Però amb una disminució del deute no n'hi ha prou. Sembla gairebé contradictòria la predisposició del BCE d'intervenir de nou de manera dràstica en el mercat del deute i, alhora, mantenir a ratlla la inflació. Aquesta posició genera noves tensions entre el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, i el cap del Bundesbank, Jens Weidmann.
Reformes estructurals
La resistència alemanya a la política monetària projectada per Draghi té com a argument que les mesures del BCE per auxiliar Espanya i Itàlia poden relaxar les reformes estructurals que queden pendents d'aplicar en aquests països.
L'expresident del Bundesbank Axel Weber i el cap economista alemany del BCE, Jürgen Stark, ja van dimitir per la seva oposició al programa de compra de bons. Alemanya, per ara, no afluixa.
