Barcelona.Els islamistes moderats d'Ennahda es van proclamar ahir guanyadors de les primeres eleccions lliures que se celebren a Tunísia, vuit mesos després de la caiguda de Ben Ali. La instància independent que ha organitzat les eleccions ha de donar els resultats oficials avui, que s'han endarrerit per una participació molt més elevada del que s'esperava (fregant el 90%). Les primeres declaracions confirmen el triomf previst d'Ennahda, i el resultat oficial del vot a l'estranger, que va donar 9 escons dels 16 en joc als islamistes, també. La pregunta ara és quin és l'abast de la seva majoria i quines aliances es podran formar.
Ennahda, que tenia interventors en tots els col·legis electorals, va assegurar ahir que comptava amb el 40% dels sufragis, cosa que equivaldria a 60 escons dels 217 que formaran l'Assemblea Constituent, encarregada l'elaborar una nova carta magna. Per contrarestar les crítiques de les formacions laiques, el seu portaveu, Nouredine Bhiri, va reiterar: "Respectarem els drets de la dona sobre la base del codi d'estatut personal [el més avançat del món àrab] i la igualtat entre tots els tunisians, sigui quina sigui la seva religió, el seu sexe o la seva extracció social". En campanya, els islamistes s'han esforçat per presentar-se com una opció conservadora moderada i conciliadora i han defensat un govern de concentració nacional per dirigir la transició a la democràcia.
La sorpresa d'ahir són les declaracions del Partit Demòcrata Progressista (PDP), que partien a totes les travesses com a segona força. El seu portaveu va reconèixer ahir una derrota sense pal·liatius, argumentant que havien estat massa pròxims al règim de Ben Ali. La formació tenia diputats sota la dictadura i van acceptar participar en el primer govern després de la fugida del dictador, el 14 de gener, encapçalat pel seu primer ministre. Les mobilitzacions van forçar la caiguda d'aquest govern, que representava la continuïtat amb l'antic règim.
La segona força queda ara en disputa entre dues formacions de centreesquerre: els socialdemòcrates d'Ettakatol, que gaudeixen de molt bones relacions amb França, i el Congrés per la República, que partia amb poques opcions i va fer una campanya que barrejava progressisme i islamisme amb un to anti-occidental.
