L'AMENAÇA TERRORISTA
Crònica 22/03/2012

Un jihadista d'Al-Qaida, l'autor dels assassinats de Tolosa

L'ombra del terrorisme d'Al-Qaida recorre França. Mohamed Merah, un jove jihadista, és al darrere dels assassinats els últims dies a Tolosa. La policia va encerclar ahir el seu pis per capturar-lo.

àlex Vicente
3 min
UNA LLARGA INCURSIÓ
 La zona zero que va muntar ahir la policia al barri  de Tolosa on residia el presumpte assassí.

PARÍSL'home més buscat i perseguit de França va adoptar ahir els trets de Mohamed Merah, de 23 anys, nacionalitat francesa i origen algerià, sense cap símptoma de penediment i orgullós d'haver fet "agenollar" -en paraules seves- un país que ha passat tres dies en estat de psicosi. El presumpte assassí de la motocicleta només hauria lamentat no haver tingut temps d'executar més persones, com pretenia fer ahir mateix abans de la tortuosa operació policial que va assetjar-lo des de les tres de la matinada. Al seu punt de mira hi havia "un militar i dos funcionaris de la policia" de Tolosa de Llenguadoc, segons va confirmar el ministre d'Interior, Claude Guéant.

El sospitós havia promès que s'entregaria al final del matí i al final de la tarda. Finalment, no va respectar cap dels terminis. A última hora de la nit, amb el corrent elèctric desactivat a tot el barri, es van sentir tres explosions al pis del barri residencial del centre de Tolosa on s'havia fet fort. A l'hora de tancar l'edició, encara no se sabia si havien pogut detenir el jihadista amb vida. Una condició convertida en prioritat absoluta per a les forces de seguretat, no només per poder-lo interrogar i jutjar, sinó també per localitzar una suposada cèl·lula islamista establerta al sud-oest francès.

Merah va reclamar la paternitat dels atemptats de l'última setmana a Tolosa i Montauban en nom de l'organització terrorista Al-Qaida, com va afirmar durant una conversa telefònica amb una periodista del canal France 24, a qui havia trucat per declarar-se culpable dues hores abans de l'inici de l'operació. El presumpte assassí -que es va reivindicar "salafista" i "jihadista", segons el fiscal de la República, que va dir que tenia un "perfil d'autoradicalització atípic"- hauria actuat per protestar contra la presència militar francesa a l'Afganistan, oposar-se a la llei gal·la contra el vel integral i venjar el destí dels nens palestins. El mòbil explicaria que situés militars francesos i alumnes d'una escola religiosa jueva en el punt de mira. Guéant, que va dir que el jove no té "tendències suïcides", va confirmar ahir que hauria "actuat sol, sense ningú que l'esperés o l'ajudés".

Merah tenia antecedents judicials per la seva implicació en casos de delinqüència des que era menor i feia anys que estava fitxat pels serveis antiterroristes francesos. Entre el 2010 i el 2011 va fer dos viatges a l'Afganistan i al Pakistan per formar-se en un camp d'entrenament jihadista. Segons el director de presons de la regió de Kandahar, hauria estat condemnat a tres anys de presó durant un dels viatges per fabricar artefactes explosius, però hauria aconseguit escapar en una fugida massiva de presos, entre els quals hi havia centenars de talibans.

En tornar a França hauria radicalitzat el seu combat polític. Veïns i coneguts el descrivien ahir com un jove d'aspecte normal però amb tendències violentes, que sovint circulava armat i amb vestimenta paramilitar. Amb tot, el seu perfil no correspon al d'un asceta ultrareligiós. Alguns testimonis explicaven ahir que sovint sortia de nit i que havia tingut diverses relacions sentimentals.

La pista d'un anunci a internet

El nom de Merah havia sobresortit com a sospitós dilluns a la tarda, després que els investigadors examinessin les 575 connexions en un anunci penjat a internet per la seva primera víctima, el paracaigudista Imad Ibn Ziaten, que pretenia vendre la seva moto. Merah li va respondre per demanar-li que es trobessin i el va executar. L'adreça de l'ordinador del seu germà va delatar el presumpte assassí. Quatre familiars de Merah van ser detinguts ahir per la policia, entre els quals hi ha els seus germans i la seva mare, que es va negar a fer d'interlocutora al·legant que el seu fill "no li fa cas", segons Guéant.

stats