Barcelona.La força de les joventuts polítiques a Catalunya és superior que a molts altres països europeus. Disposen d'estructures autònomes, però tenen veu i vot als òrgans més importants de decisió dels partits. Aquesta còmoda situació els permet influir en les formacions adultes des de postulats més radicals i sense haver de retre comptes als militants d'aquestes formacions ni provocar conflictes interns. I sovint són les que han posat les bases d'una evolució que després assumeix tot el partit. Tanmateix, no és tan clar que representin el gruix del jovent.
El perfil dels membres de les joventuts és un camp encara per estudiar, però fa deu anys tres politòlegs van recórrer els congressos de les diverses organitzacions per tal de recopilar dades en aquest sentit i van publicar una primera aproximació. Les xifres concretes poden haver variat, però les conclusions apuntaven que el perfil dels militants és esbiaixat respecte a la majoria de joves, amb una presència excessiva d'homes, amb estudis superiors, no aturats, de l'àrea metropolitana de Barcelona i poc religiosos. I això es tradueix en canvis en la ideologia, ja que en general els membres de les joventuts se situen en posicions més progressistes i catalanistes que l'organització adulta a la qual donen suport, i els seus dirigents ho aprofiten per empènyer en aquesta direcció els partits.
El president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) -els joves de CDC-, el diputat Gerard Figueras, reconeix que l'organització permet "tenir influència ideològica" i s'enorgulleix que la joventut hagi assentat el perfil sobiranista i en favor d'un nou pacte fiscal a CDC. Roger Montañola, secretari general d'Unió de Joves (UJ), també reconeix que actuen com a "lobi institucionalitzat" dins d'UDC, amb propostes més nacionalistes i amb uns "valors morals" més avançats.
Per la seva banda, el primer secretari de la Joventut Socialista (JSC), Javi López, explica que els joves han obert el debat al PSC sobre el dret a vot als 16 anys. Van tenir més pes els Joves d'Esquerra Verda que, amb Joan Herrera com a líder, van portar definitivament ICV a l'ecosocialisme fa 15 anys i, més recentment, van impulsar també el rebuig a la Constitució europea, reivindica la seva coordinadora, Janet Sanz. El llegat de les JERC no és menor i Gerard Gómez del Moral, nou portaveu des de diumenge, destaca que van defensar durant anys postulats independentistes, netament d'esquerres i en favor dels Països Catalans, que ara són la divisa d'ERC.
Un cas peculiar és el de les Noves Generacions del PP, ja que són les úniques joventuts que no s'estructuren com a organització autònoma. Al seu president, el diputat José Antonio Coto, li sorprèn que altres "presumeixin de tenir diferent ideologia de la del partit". "Nosaltres pensem el mateix que el PP en matèria liberal i de família", assegura, tot i que els seus militants se situen més a la dreta.
Una escola de futurs líders
Un dels autors de l'estudi sobre els militants d'aquestes organitzacions és el professor de ciència política de la Universitat de València Juan Rodríguez, que afirma que els perfils extrets demostren que les joventuts polítiques s'assemblen més al partit de referència que al gruix dels joves. La seva utilitat seria "servir de connexió entre la direcció adulta i les bases joves" i generar futurs quadres, ja que, si bé la meitat dels seus membres no seguiran al partit, els que ho facin hauran participat en nombroses jornades de formació, coneixeran les dinàmiques polítiques internes i hauran recorregut el territori des de la direcció de les joventuts. Per contra, un nou militant adult només pot bregar amb l'àmbit local. De fet, el 2002 un 25% dels enquestats de JNC i sobre el 15% dels d'UJ, JSC i Noves Generacions del PP ja eren càrrecs electes o feien feina per al partit a l'administració.
