EFEMÈRIDE DEL PROCÉS AL LÍDER INDEPENDENTISTA A PARÍS Reportatge
Crònica 21/01/2011

Un judici incòmode... menys per a Macià

Jaume Clotet
3 min
Catalunya, Gendarmeria

És una dissort que els catalans, que vam fornir França amb 34.000 voluntaris durant la Primera Guerra Mundial, no puguem fer la República Catalana, sobretot tenint en compte que Espanya va ser un país germanòfil". Amb aquestes paraules explicava Francesc Macià la invasió fallida de Catalunya des de Prats de Molló a un periodista francès dalt del tren que el conduïa de Perpinyà a París. Era el 14 de novembre del 1926.

Deu dies abans, la Gendarmeria havia arrestat tots els homes de l'expedició, uns 130 entre patriotes catalans i voluntaris antifeixistes italians. Un d'aquests, però, va resultar ser un agent al servei de Benito Mussolini. I ho era precisament qui menys ho semblava: Ricciotti Garibaldi, nét de l'unificador d'Itàlia Giuseppe Garibaldi i heroi de la Primera Guerra Mundial al costat dels francesos. Havia lluitat el 1915 a la batalla d'Argonne amb els seus germans, engrandint la fama de la nissaga familiar. Precisament per la seva experiència militar, havia entrenat els voluntaris catalans. Però pocs dies abans de la incursió els va delatar a les autoritats, que van frustrar el complot independentista.

Detenció compromesa

Amb la batuda policial, però, la Gendarmeria va posar el govern de París en un embolic polític i jurídic. L'afer tenia repercussions polítiques amb els governs totalitaris d'Espanya i Itàlia, i el ministre d'Afers Estrangers, el socialista Aristide Briand, no volia un problema diplomàtic amb dos països conflictius i bel·licosos. A més, Garibaldi també era confident de la policia francesa i tenia vincles molt estrets amb la maçoneria d'aquest país. França tindria problemes si l'italià explicava alguns secrets durant el procés.

Amb aquest panorama, el govern francès va decidir que els insurrectes catalans només serien acusats de possessió il·legal d'armes, càrrec que tenia la virtut d'asseure Macià i Garibaldi al mateix banc, al marge de qualsevol altra consideració política. A més, només va jutjar divuit dels insurrectes i en va deportar la resta a Bèlgica de manera fulminant. El judici es va fer entre els dies 20 i 22 de gener del 1927 -ara fa just 84 anys- enmig d'una gran expectació.

Macià i el seu advocat Henri Torres van saber treure tot el suc a la incomoditat francesa. El líder separatista català es va presentar com un soldat romàntic que lluitaria fins a la mort per la llibertat de la seva pàtria. Paral·lelament, Torrès contraposava aquesta figura quixotesca a la mentalitat tèrbola i traïdora de Garibaldi, el qual va gastar un to xulesc durant el procés.

Catalunya, un poble oprimit

Aquesta estratègia va trobar un aliat tan inesperat com deteminant. La premsa francesa es va entusiasmar amb el procés, lloant l'heroi Macià davant el sinistre Garibaldi, objectiu de tots els dards. El nacionalisme francès va atacar durament els règims de Madrid i Roma, alhora que presentava els catalans com un poble oprimit que lluitava per la seva dignitat. La notícia va donar la volta al món.

Finalment, el tribunal es va decantar per dictar per a Macià i Garibaldi una pena simbòlica: dos mesos de presó i cent francs de multa. La resta d'inculpats van ser condemnats a la meitat d'aquesta pena. Macià i els seus homes van quedar lliures el mateix dia perquè havien superat aquest temps en presó preventiva. En tot cas, París va considerar que la qüestió ja li cremava a les mans i va ordenar l'expulsió a Bèlgica de tots els integrants del complot. Tots menys Garibaldi, que va tornar ràpidament a Roma per cobrar les 600.000 lires pactades a canvi de la seva delació.

stats