En una ERC instal·lada en la guerra permanent, Jordi Portabella s'ha sabut adaptar a cada situació i fidelitzar una cort pretoriana -la federació de Barcelona- que li ha permès resistir sense desgast a cada crisi. L'etern supervivent ara busca que les urnes l'impulsin a noves cotes de poder al partit en el congrés de la tardor.
Biòleg de formació, va bregar-se a la Crida a la Solidaritat i va entrar a ERC el 1987 de la mà d'Àngel Colom, però va acostar-se a Carod i Puigcercós quan ells van prendre el control. El 1999 es va imposar a la candidata oficialista a les primàries per ser alcaldable a Barcelona, d'on en coneix cada racó, i des de l'Ajuntament va inaugurar l'etapa dels tripartits, que va jubilar el 2007 quan va constatar que els passen factura.
En una nova clau de volta, l'olfacte tàctic l'ha dut a pactar una coalició independentista que ha fet recuperar la il·lusió a la seva gent. Ha posat tota la carn a la graella per frenar la davallada d'ERC, un objectiu fa uns mesos inimaginable però que li ha costat cedir tres dels primers cinc llocs a candidats no republicans. Ho veu factible per la seguretat que té en ell i les seves capacitats. De moment ha aconseguit fer rectificar públicament a Pilar Rahola, i això ja semblava una quimera.
