UN CORREDOR COMERCIAL ENTRE OCEANS
Crònica 16/08/2011

De l'Amazones al Pacífic en 12 dies

Rosa Serra
3 min
El riu més llarg del món Imatge de l'Amazones al seu pas per la ciutat de Manaus, una de les més importants del nord del Brasil.

QuitoProgrés, tradició, interessos econòmics i medi ambient tornen a enfrontar-se en una de les zones més riques en biodiversitat de tot el planeta, l'Amazònia. Es tracta d'un faraònic projecte que pretén unir la ciutat de Manaus, a l'Amazònia brasilera, amb Manta, una ciutat portuària del Pacífic equatorià. Aquesta connexió creuarà per via fluvial gran part de l'Amazònia brasilera, peruana i equatoriana. La idea és que aquest corredor agilitzi el comerç regional i, alhora, que Manta es converteixi en la porta d'Amèrica del Sud cap a l'Àsia, així les mercaderies brasileres trobarien una sortida al Pacífic.

L'eix intermodal Manta-Manaus, com es coneix el projecte, pretén connectar aquestes dues ciutats per via fluvial, al llarg de l'Amazones, i per via terrestre, a través del Perú i l'Equador. Un cop arribades al port de Manta, al Pacífic, les mercaderies emprendran, amb avió o vaixell, la seva ruta cap a l'Àsia.

Un rival del canal de Panamà

L'objectiu final d'aquest corredor comercial és evitar altres rutes, com el canal de Panamà, que són més costoses i impliquen més inversió de temps per transportar-hi els carregaments. Amb aquest ambiciós projecte, les mercaderies anirien de Manaus a Manta en només 12 dies. Ara, en canvi, en necessiten 45, perquè s'ha de travessar l'Amazònia brasilera fins a l'Atlàntic, via fluvial, pujar cap al nord amb vaixell, creuar el canal de Panamà i, finalment, arribar al Pacífic.

La ruta fluvial de Manaus a l'Atlàntic, a través del mateix Amazones, ja està oberta i adequada per suportar el trànsit de grans embarcacions comercials. Però ara es vol accelerar el segon tram cap a l'oest. L'executiu equatorià té la intenció de "desenvolupar tan de pressa com sigui possible el port i l'aeroport de Manta, perquè siguin els punts de connexió" amb l'Àsia, va corroborar a l'ARA el viceministre de Gestió de Transports de l'Equador, David Mejía. Tot i que no va detallar quan estarien llestes les obres d'ampliació d'aquestes instal·lacions, Mejía sí que va avançar, en canvi, que creuen que el juliol del 2012 s'hauran construït les infraestructures suficients per fer funcionar la via fluvial.

D'altra banda, en una visita recent a Quito, la capital de l'Equador, el canceller del Brasil, Antonio Patriota, assegurava que aquesta connexió disminuirà també el dèficit. Per exemple, s'obrirà el mercat del nord del Brasil a l'agricultura equatoriana, en lloc d'anar a comprar els productes al sud del país, que els queda més lluny que l'estat veí.

Malgrat els avantatges comercials que comportarà, el projecte ha topat amb l'oposició dels grups ecologistes que defensen els drets dels indígenes i la riquesa natural de l'Amazònia. Walter Rivera, assessor polític de la corporació equatoriana de gestió i dret mediambiental Ecolex, va admetre a l'ARA que aquesta obra tindrà "múltiples impactes naturals i socials".

Els efectes mediambientals

En el cas de la via terrestre caldrà ampliar les carreteres del país, cosa que "afectarà diversos espais protegits", va dir l'assessor. Pel que fa a la via fluvial que creua l'Amazònia, Rivera va explicar que "encara no disposem d'estudis sobre l'impacte mediambiental", però que no hi ha dubtes que el fet que els rius hagin de suportar el trànsit d'embarcacions de grans dimensions "afectarà la fauna i la flora" de la selva.

A banda de les conseqüències ambientals, també hi ha les socials, ja que el condicionament del riu perjudicarà els recursos naturals que consumeixen els indígenes de l'Amazònia, que subsisteixen amb el que pesquen i cacen.

D'altra banda, Rivera va assegurar també que són conscients que el desenvolupament de les noves infraestructures -la construcció de ports o carreteres, però també l'arribada de persones a la zona, cridades per l'activitat comercial que s'hi generarà- "alterarà els valors, la cultura i la manera de viure dels indígenes". La clau seria, segons l'assessor polític, combinar el desenvolupament comercial amb el respecte a la naturalesa i les poblacions ancestrals, cosa que per ara sembla difícil a causa de les dimensions d'aquest projecte que pretén creuar el pulmó del planeta, l'Amazones, d'un oceà a l'altre.

stats