Un pres de l'Iraq, el maldecap de la retirada dels EUA

THE NEW YORK TIMES / WASHINGTON.Quan les tropes nord-americanes ultimen la retirada de l'Iraq prevista a finals de desembre, el govern d'Obama s'enfronta a un dilema sobre què fer amb l'únic pres que queda en mans dels militars nord-americans desplegats al país.

El detingut, Ali Mussa Daqduq, un libanès sospitós de ser un agent de Hezbol·lah, està acusat de participar l'1 de gener del 2007 en una operació de militants xiïtes en què van morir cinc soldats nord-americans. L'administració Obama es debat sobre si lliurar-lo al govern iraquià -com han fet els Estats Units amb la resta de presoners de guerra- o trobar la manera d'endur-se'l en la retirada. Però totes les opcions tenen els seus inconvenients, i es pot donar per fet que passi el que passi, el destí de Daqduq afegirà una desagradable nota al peu al final de la guerra de l'Iraq. "Hi ha serioses negociacions obertes sobre què fer amb aquest individu per protegir el personal i els interessos dels Estats Units", va dir Tommy Vietor, portaveu del Consell de Seguretat Nacional.

Després que tropes de combat nord-americanes s'hagin retirat de l'Iraq el 31 de desembre, alguns centenars de militars i civils del Pentàgon es quedaran al país, treballant dins de l'ambaixada dels Estats Units com a part d'una Oficina de Cooperació de Seguretat per ajudar en la venda d'armes i les tasques d'entrenament. L'any que ve s'esperen més negociacions per determinar si s'afegeix personal militar americà per donar més suport a l'exèrcit iraquià.

Arsenal per als republicans

La decisió sobre què fer amb Daqduq plana sobre la campanya presidencial del 2012 als Estats Units. Les enquestes mostren que tres de cada quatre nord-americans donen suport a la retirada de l'Iraq, i Obama vol aprofitar aquest sentiment, posant l'accent en la idea que els republicans van ser els responsables de la invasió de l'Iraq, mentre que ell ha liderat la sortida de la guerra.

Els republicans, però, intenten emmarcar la retirada en termes diferents, argumentant que Obama posa en perill la seguretat nacional marxant de l'Iraq abans d'hora, i que hauria d'haver convençut els iraquians de permetre que les tropes nord-americanes es quedessin més enllà del termini acordat per l'administració Bush fa tres anys. Elevar el perfil de Daqduq i posar en relleu una sortida del cas no satisfactòria per als interessos dels EUA donaria ales a les crítiques.

La decisió sobre què fer amb el detingut és complexa, i el temps s'acaba. Els centres de detenció nord-americans s'estan tancant i els guàrdies tornen a casa, i els militars fa temps que demanen que es resolgui el destí de Daqduq. Sota els acords actuals, hauria de ser lliurat a les autoritats iraquianes per ser processat. Els funcionaris estan preocupats, però, pel fet que molts exdetinguts han estat absolts pels tribunals iraquians o posats en llibertat sense càrrecs, i Al-Maliki podria enfrontar-se a pressions polítiques per alliberar Daqduq.

Por d'una victòria per a l'Iran

L'administració Obama vol una solució en què Daqduq continuï entre reixes, no només per la seva presumpta implicació en els atacs contra tropes nord-americanes, sinó perquè el seu alliberament podria convertir-se en una victòria propagandística per a l'Iran i les milícies xiïtes iraquianes, en un moment de grans tensions a la regió. Tampoc queda clar que proves importants que incriminen Daqduq, com una confessió als interrogadors nord-americans, fossin admissibles davant d'un tribunal de l'Iraq.

L'alternativa seria que els Estats Units s'enduguessin Daqduq de l'Iraq i el processessin en un tribunal civil o davant d'una comissió militar de la base de Guantánamo, a Cuba. També podria ser traslladat a la base naval nord-americana de Charleston. Els republicans han deixat clar que volen Daqduq a Guantánamo. L'opció és inacceptable tant per Obama, que manté l'esperança de tancar algun dia la presó, com per al mateix Al-Maliki, perquè Guantánamo és un anatema a tot el Pròxim Orient.

Queda per veure si Al-Maliki acceptarà una sol·licitud formal d'extradició per part dels EUA, cosa que requeriria, temporalment, que passés a custòdia iraquiana. Però el primer ministre iraquià s'enfronta a fortes pressions per no fer res que pugui ser vist com una subordinació de la sobirania iraquiana als interessos americans. Els conservadors als EUA defensen posar-lo en un avió i endur-se'l sense demanar-ne l'extradició.