El laborista Michael D. Higgins, escollit nou president d'Irlanda

LondresEl primer a felicitar el nou president va ser Seán Gallagher, el candidat independent que tothom donava per guanyador a principis de setmana. L'empresari i habitual dels platós de televisió va veure com la presidència se li escapava de les mans a mesura que se li amuntegaven les acusacions de participar en escàndols financers i transaccions polítiques sospitoses. Gallagher va negar tots els rumors però mai va oferir cap explicació satisfactòria. Amb la reputació tacada, el suport popular es va esfumar i ara fins i tot tem per la credibilitat del seu programa de televisió.

Un altre candidat que es va afanyar a trucar a Higgins va ser Martin McGuinness, del Sinn Féin. "Estic segur que serà un molt bon president i li desitjo el millor per als pròxims set anys als càrrec", assegurava el candidat. Tot i no guanyar les eleccions, McGuinness tenia motius de sobres per sentir-se feliç amb el seu resultat. El seu passat com a dirigent de l'IRA als anys 70 encara provoca reaccions viscerals entre els irlandesos: és amor o odi, i no hi ha res entremig. Que fos el tercer candidat més votat alimenta les seves ambicions futures. "Estic encantat amb el gran suport que he rebut -va dir un McGuinness rialler-. El meu missatge de lideratge positiu, patriotisme i fidelitat és ben rebut entre els irlandesos".

Baixa participació

Segons les primeres dades, el nivell de participació es va situar al voltant del 50%. Tot i que les eleccions generals són sempre molt més concorregudes (les últimes, al febrer, van comptar amb una participació del 79%), els resultats són els que cal esperar en uns comicis presidencials, sobretot si es té en compte que el país encara s'està recuperant dels pitjors aiguats dels últims 800 anys. En molts indrets els desplaçaments ahir encara eren difícils. Un altre factor important a considerar és el fet que Irlanda, juntament amb altres països de la zona euro, està travessant la pitjor crisi econòmica de la seva història.

La presidència d'Irlanda és fonamentalment simbòlica. La seva funció és cerimonial, i per tant apolítica. Però durant les dues últimes dècades la institució ha viscut una transformació profunda, començada per la primera dona escollida al càrrec, Mary Robinson, i continuada per la seva successora, Mary McAleese, que ha disposat de dues legislatures. Totes dues van apostar per regenerar la societat civil, forjar relacions internacionals i apropar la presidència al Parlament.