La reordenació de les urgències nocturnes a l'atenció primària de Catalunya ha aixecat polseguera i una onada de protestes. Hi ha por entre els usuaris que baixi la qualitat assistencial i des del departament de Salut es recorda que el tancament nocturn de CAPs ja es va començar a desenvolupar amb èxit durant l'anterior govern tripartit (hi ha antecedents a Girona, Figueres, Vilafant o a la mateixa vall de Ribes) i que el model funciona i no va en perjudici de l'atenció sanitària.
Hi ha un cas, però, que té una singularitat especial. El Ripollès és una de les comarques catalanes amb un índex d'envelliment més elevat i té una de les orografies més complicades. I malgrat això serà l'única comarca catalana on no hi ha haurà CAPs oberts a les nits. Allà, la solució per als usuaris passa forçosament per trucar als telèfons d'urgències sanitàries i esperar una ambulància (també en retallades) o la visita del metge a domicili.
Com es farà això i saber si el sistema funcionarà en una comarca on les comunicacions -sobretot a l'hivern- no són fàcils són els grans interrogants que planteja aquesta mesura, la qual ja ha posat en peu de guerra alguns alcaldes i els mateixos usuaris, que no descarten emprendre mobilitzacions. La realitat és que a partir d'avui, els CAP de Ripoll i Camprodon tancaran de nit i l'únic centre sanitari que estarà obert de nit serà l'Hospital Comarcal de Campdevànol, molt allunyat d'alguns punts del Ripollès.
De vuit a vuit
De vuit del vespre a vuit del matí, els usuaris que necessitin atenció mèdica hauran de trucar al telèfon 112 o al 902 111 444, coordinats tots dos pel SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), que en funció de cada cas atendran la persona per telèfon, mobilitzaran l'ambulància convencional o la medicalitzada o activaran l'atenció domiciliària per part d'un dels dos metges que hi haurà de guàrdia cada nit, un a la vall de Camprodon i l'altre a la zona compresa entre el Baix Ripollès i la vall de Ribes. El cas més delicat és el de la vall de Camprodon, per les dificultats orogràfiques i per les distàncies fins a l'hospital, superiors en alguns casos als 30 quilòmetres i als 30 minuts establerts com a paràmetre màxim. Municipis com Molló o Setcases estan a més de 35 km de l'Hospital de Campdevànol, uns recorreguts que no es poden fer en menys de 45 minuts. I menys a l'hivern. Passa el mateix amb els nuclis aïllats de Beget o Freixenet, a Camprodon. Pel que fa a Beget, a més, hi ha problemes de cobertura de telefonia mòbil. Cal destacar que el CAP Camprodon dóna servei a una població d'unes 4.000 persones, que en època de màxima afluència turística i de segones residències pot arribar a les 25.000.
Els alcaldes de la vall de Camprodon s'han plantat contra aquesta retallada i han promogut mocions als seus consistoris. Alerten que la mesura suposarà un "greu impacte" sobre la població i generarà "risc i inseguretat" als usuaris de la zona. Ester Noguer, regidora de Setcases i presidenta de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, denuncia que l'Institut Català de la Salut (ICS) no ha informat adequadament ni ha tingut en compte l'envelliment de la població. Igualment, qüestiona l'estalvi real que suposarà la mesura, ja que s'haurà de pagar hotel i dietes als metges que facin guàrdia i no visquin a la vall de Camprodon, i també posa en dubte el coneixement de la zona dels metges de fora per arribar a nuclis dispersos en cas de necessitat. Per tot això, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon reclama la suspensió cautelar de la mesura i en cas contrari ja han amenaçat de convocar mobilitzacions ciutadanes. Una possibilitat que també planteja des de Comissions Obreres (CCOO) Antoni Sánchez, secretari general del sindicat al Ripollès.
Diversitat d'opinions
El doctor Caula, director dels CAP de Ripoll i Camprodon, considera que "no es perdrà qualitat assistencial, però sí accessibilitat". La Blanca, auxiliar administrativa del centre, alerta que el principal problema serà per a la gent gran quan no tingui els fills a prop i s'hagi de desplaçar. D'altra banda, els usuaris mostren la seva preocupació. Asseguren que saber que hi ha el CAP obert de nit com fins ara amb un metge i un infermer d'urgències els dóna tranquil·litat. Tots, qui més qui menys, han fet ús de les urgències nocturnes al CAP. L'Ester, per al seu fill de 7 anys, i l'Antònia per al seu marit, que va patir un atac de cor. "Comptes que els primers auxilis els fas sempre aquí", expliquen. La Núria és de Barcelona, però fa 6 anys que viu a Camprodon. "N'havíem fet ús per a les criatures petites", recorda. Totes coincideixen que la salut hauria de ser un tema "intocable".
Des de Salut, el director de Sectors del CatSalut a Girona, Salvador Campasol, assegura que els canvis només afecten els horaris de menys utilització i que és un model que es presta des de fa anys en altres territoris "amb experiència positiva".
