La variant líbia de les revoltes àrabs està en un moment important. La pressió militar decidida pel Consell de Seguretat de l'ONU és objecte de debat, però ha tingut un paper determinant per aturar les intencions del dictador. Ara bé, com la mateixa OTAN ha reconegut, en base al mandat de la resolució 1973 del Consell de Seguretat, l'acció militar per si mateixa no decideix la solució política del problema. Per això la recent reunió del Grup de Contacte per Líbia és significativa. En primer lloc, representa un ampli consens de la comunitat internacional sobre el cas, només cal veure'n la composició: del Consell de Cooperació del Golf a la Lliga Àrab, passant per l'ONU, l'OTAN, la Unió Europea i l'Organització de la Conferència Islàmica. Insòlit i sense precedents, ni tan sols quan el 1991 l'Iraq va envair Kuwait. És l'hora de la política: és a dir, la facció mes lúcida del règim haurà d'entrar en negociació, i els rebels hauran de donar més credibilitat a la seva representació política, que necessita aixecar el seu perfil intern i internacional. I molt.
