Els 'libdems' britànics, en caiguda lliure

Corresponsal a LondresDesprés de llargues dècades perduts pels passadissos de Westminster, els libdems van trobar al maig el camí cap a un govern per primera vegada des del 1918, gràcies a una coalició amb els conservadors.

La política fa estranys companys de llit, però l'electorat libdem encara no se'n sap avenir de com se'n va anar a dormir amb somnis i il·lusions i es va llevar al costat dels tories . El cop ha estat fort, i el partit comença a pagar el preu per l'aliança. El seu índex de popularitat ha davallat del 30% durant la campanya electoral a un rècord mínim (8%), i el seu flamant nou líder, Nick Clegg, ha passat de ser el polític britànic més popular després de Winston Churchill (72% durant la campanya) als números negatius.

Vendre's l'ànima al diable

La paraula als llavis dels libdems decebuts, tan l'electorat com els descontents dins del partit, és traïció . Molts creuen que s'han venut l'ànima al diable per poder ser el soci petit en un govern marcat per les retallades més brutals en despesa pública de la història de postguerra del país. En només sis mesos de govern, el partit ha trencat pràcticament totes les promeses electorals: protecció de les pensions, mantenir l'educació universitària amb matrícules mínimes, ajudes a la família, reducció de la presència nuclear en energia i armament... Si tenim en compte que els principals fans dels libdems fins ara eren els estudiants, les famílies joves i la tercera edat, es comença a entendre la dificultat dels liberals per tornar a guanyar popularitat. A més, el programa de govern per als propers dotze mesos difícilment els ajudarà.

Cap al sistema proporcional

Un dels grans somnis dels libdems està a punt de fer-se realitat. Al maig se celebrarà el referèndum sobre la reforma electoral i necessiten tots els amics possibles.

Una part clau del contracte entre tories i libdems va ser la promesa d'una consulta popular sobre el sistema electoral. És la reforma que els libdems necessiten si volen ser iguals que els conservadors i laboristes, però arriba en les hores més baixes del partit. Els riscos són la possibilitat d'un alt nivell d'abstenció i que la majoria dels britànics veuen amb sospita un sistema proporcional, amb flaire europea, que obri les portes de la Cambra dels Comuns a partits marginals que a l'hora de la veritat ni faran feina ni la deixaran fer.

Passi el que passi amb el referèndum, l'existència dels libdems sembla condicionada a l'èxit de la coalició. Si hi ha eleccions anticipades, els libdems desapareixeran del mapa electoral. Si aconsegueixen acabar la legislatura, almenys podran fer llista de la seva contribució a la nova Gran Bretanya, per bé o per mal. El 5 de maig també hi haurà eleccions a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, i en algunes autoritats locals angleses. Serviran per veure el nivell de popularitat de cada partit des de les generals.

Alts càrrecs dels libdems diuen que el millor que poden fer és passar com puguin el 2011. L'única esperança és mantenir-se tan lliures d'escàndols com sigui possible, evitar que el partit es divideixi encara més i esperar el mínim càstig possible a les properes eleccions generals.