Crònica 15/09/2011

Sense líders naturals

i
Ferran Casas
1 min

L'anomenat "sector catalanista" del PSC (una etiqueta que no pot fer oblidar que tot el partit es defineix com a tal en més o menys mesura) no troba com articular una alternativa guanyadora a Miquel Iceta, que recull el testimoni de José Montilla. No se'n surten tot i que el 28-N primer i el 22-M després els ho haurien de deixar en safata. La seva debilitat s'explica per la manca d'un referent clar. Els exconsellers Antoni Castells, Quim Nadal o Marina Geli no han volgut jugar, ja fos per estalviar-se marcar perfil o per incapacitat de sumar afinitats. Per això els més catalanistes s'han de conformar amb noms com Joan Ignasi Elena, encara poc conegut, o Àngel Ros, un candidat heterodox, tal com demostren els suports externs que concita. L'altre punt dèbil és que fa massa -des del 1994, quan van claudicar al congrés de Sitges- que no mesuren forces amb els capitans i es limiten a assegurar-se quotes de poder. Aquest cop, però, la situació és prou oberta per debatre's entre el tot o res i els tripijocs de sempre.

stats