El límit de 110 km/h serà el més baix del món després del Japó
La crisi energètica situa Espanya com un dels països amb el límit de velocitat més baix del món, després del Japó. Cap altre estat ha anunciat de moment reduccions de velocitat per estalviar petroli.
Barcelona.La reducció, a partir del 7 de març, de la velocitat màxima a les autopistes i autovies a 110 km/h situarà Espanya amb el límit més baix després del Japó, on només es pot circular a 100 km/h. També és, de moment, el primer estat que decideix intervenir directament en els límits de velocitat per fer front a la crisi provocada per l'augment del preu del petroli a causa del conflicte a Líbia. Una mesura que no acaba de convèncer, ja que es posa en dubte la seva efectivitat, a banda que en algunes zones, com a la corona metropolitana de Barcelona, afegeix més confusió després que fa només dues setmanes s'hagi suprimit la zona 80 per apujar el límit a 120 km/h.
A la resta d'Europa, la majoria de països permeten circular per les autopistes entre 120 i 130 km/h. A Itàlia, en una part de la seva xarxa, la velocitat màxima arriba fins i tot a 150 km/h. El cas d'Alemanya és encara més flexible, amb una sèrie d'autopistes en les quals no existeix cap limitació. Altres països opten per fórmules mixtes, com a França, on es permet anar a 130 km/h, excepte quan plou, que la velocitat es rebaixa a 110. Una fórmula similar utilitzen els països escandinaus, que en els mesos d'hivern rebaixen els límits. La velocitat màxima a la Gran Bretanya (112 km/h) és la que més s'assembla a l'anunciada divendres pel vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba.
A la resta de continents la situació no varia gaire. Als EUA la normativa depèn de cada estat i els límits oscil·len entre els 89 km/h (els que menys) i 129 km/h (els que més). El màxim més baix és el del Japó, amb 100 km/h.
El govern espanyol va rebre ahir una allau de crítiques, sobretot per part del PP, que va qualificar la mesura de "soviètica", i a qui el ministre de Foment, José Blanco, va acusar de "friquis" i "anarcoides". El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, també va posar en dubte l'efectivitat de la mesura pel que fa a l'estalvi energètic.
Compensacions per Renfe
Duran va criticar la decisió de l'Estat de reduir un 5% els preus dels bitllets de rodalies i mitjana distància de Renfe per fomentar l'ús del transport públic, d'entrada per un "principi de lleialtat institucional". La competència per fixar els preus, després del traspàs de Rodalies i els Regionals, correspon a la Generalitat i no es va consensuar la mesura. Però, a més, va denunciar Duran, amb aquesta reducció també es rebaixaran els ingressos del Govern perquè "rebrà menys diners dels usuaris dels trens". És per això, que considera que "la Generalitat haurà de reclamar una compensació" econòmica per aquest diferencial i "l'Estat haurà de complir amb el principi de lleialtat institucional, ja que és una decisió presa sense el consens de les comunitats autònomes". Rubalcaba va avançar ahir que properament s'anunciaran noves mesures per intentar abaixar el consum de petroli de manera coordinada amb les autonomies i les entitats municipalistes.
