La gent sense llar a Barcelona creix un 32% en tres anys
La pobresa porta cada cop més gent a perdre la casa a Barcelona. Des del 2008, han augmentat un 32% les persones que viuen sense un sostre fix i als carrers de la ciutat ja hi dormen 838 sensesostre.
BARCELONAL'espiral negra de la crisi aboca cada cop més gent a viure al carrer, en la més absoluta precarietat. En només tres anys, el nombre de persones sense llar a Barcelona ha augmentat un 32%. Fins a 2.791 persones han creuat aquesta línia i 838 d'aquestes viuen al carrer. L'incendi mortal en una barraca del 22@ ha escrit en lletres vermelles el problema de l'infrahabitatge a l'agenda de prioritats de Barcelona i les últimes xifres fetes públiques amplien aquest ventall de precarietat.
El recompte de sensesostre que va fer la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar -amb 696 voluntaris- va comptabilitzar la nit del 8 de novembre 838 persones dormint al carrer -180 més que en el registre que van fer el 2008- i la radiografia s'amplia amb 695 persones que, en aquell moment, l'Ajuntament tenia localitzades en assentaments (barraques, vehicles) -aquesta xifra ja ha crescut ara fins a les 830 persones- i les 1.258 que, aquella mateixa nit, estaven allotjades en algun dels espais d'atenció de què disposa la Xarxa. Un dels punts més preocupants, com destacava ahir l'autor de l'estudi, Albert Sales, és que ha crescut significativament el nombre de famílies que es queden sense casa. Sense comptar les que viuen en assentaments, al novembre n'hi havia 174 vivint en equipaments residencials (albergs, pensions o centres d'acollida) mentre que només vuit mesos enrere eren 114.
El recompte també ha permès dibuixar un perfil de les persones que dormen al carrer. Es tracta, majoritàriament, d'homes d'entre 26 i 45 anys i es concentren, sobretot, als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample. Quasi el 28% dormen al ras, al carrer o en jardins públics, mentre que el 23% s'aixopluguen en caixers, el 28% aprofiten algun cobert del carrer i el 14% ho fan en algun espai privat. La resta dorm en cotxes o solars.
Un altre punt crític que remarca Sales és que tot i l'increment de recursos per atendre aquestes persones encara no són suficients per atendre tanta demanda. I en aquest sentit destaca que el percentatge de població autòctona que dorm en algun dels espais d'allotjament ja se situa en el 52% del total -el 2009 estava en el 29%-. Aquest increment, però, no s'atribueix a un descens de la població d'origen estranger que viu al carrer, sinó a l'augment generalitzat i al fet que els autòctons tenen més coneixement dels recursos disponibles.
La mateixa nit del recompte i a petició de l'Obra Social de La Caixa també es va dur a terme una anàlisi mèdica de les persones allotjades en els recursos residencials de la Xarxa: un 29% patia alguna malaltia crònica diagnosticada. A més, es va detectar que el 3% tenia reconegut algun grau de dependència i el 12,8% un certificat de disminució.
Lluny de l'esperança de vida mitjana del conjunt de la ciutat, l'edat mitjana de defunció de la gent que viu al carrer és de 59 anys per als homes i 56 per a les dones. L'any passat van morir 40 persones sense llar i en un 47,5% dels casos la causa va ser el càncer.
Avís de desnonaments
En vista d'aquesta cruel radiografia, l'Ajuntament insisteix que intensificarà els esforços. D'una banda, per evitar que s'arribi a la situació de pèrdua d'habitatge i, de l'altra, per donar allotjament provisional a les persones que es quedin al carrer i buscar-los sortides definitives. La tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Maite Fandos, va explicar que es treballa perquè, abans que acabi l'any, estiguin funcionant dos nous centres, un d'allotjament per a famílies i l'altre individual. El consistori està a punt de tancar un acord amb el Col·legi de Procuradors perquè informi per avançat de possibles desnonaments.
Fandos també va fixar com a objectiu de mandat l'obertura d'un centre, en col·laboració amb la Generalitat, dedicat a persones que necessiten una atenció mèdica específica i de dos centres de baixa exigència. També l'inici d'una campanya de conscienciació per captar pisos buits que els seus propietaris vulguin llogar a un preu menor al del mercat i amb l'aval municipal i destinar-los a persones sense llar.
L'Ajuntament, d'altra banda, no preveu l'opció que va posar sobre la taula la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, d'oferir com a allotjament temporal barracons escolars en desús. El gerent de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport, Àngel Miret, defensa que "s'han de personalitzar" les solucions per a persones sense llar.
