Un dia de febrer de l'any 2003 l'historiador de Barcelona Lluís Permanyer va baixar al carrer a les nou del matí amb una càmera fotogràfica i un senzill teleobjectiu del 28. Feia quatre anys que elaborava fitxes en què prenia notes: "De tot allò que descobria pels carrers i que per raons ben diverses em cridava l'atenció per estar relacionat amb un tema tan ric i variat com la lletjor". Així ho explica ell mateix al pròleg de La Barcelona lletja (Àmbit, 2004). Aquell dia de febrer va passar a l'acció. I va començar a posar imatges als textos.
Set anys després de publicar aquell recull de 248 imatges d'anàlisi més aviat esteticista, centrat en el lletgisme de la Barcelona teòricament bonica de l'Eixample, Gràcia i els grans carrers de Ciutat Vella, Permanyer ha creat escola i l'Associació d'Amics del Passeig de Gràcia ha enquadernat un volum de 40 fotografies que pretén actuar com una eina de pressió contra l'Ajuntament de Barcelona perquè afronti d'una vegada la reforma del passeig que els comerciants i els pocs veïns que hi ha a la zona fa anys que reclamen. "És important conscienciar per mantenir un passeig que comercialment funciona bé", apunta el president de l'entitat, Lluís Sans. El debat ha tornat també a l'agenda política de la mà del líder del PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que fa pocs dies va carregar contra "el mal estat del paviment i la deixadesa del mobiliari urbà" del passeig de Gràcia, i va reclamar a l'alcalde un pla integral de millora de la via per protegir-ne especialment el patrimoni modernista.
L'únic compromís oficial de reforma es remunta al març del 2009, quan el consistori aleshores comandat per Jordi Hereu es va comprometre a fer un pla director d'arranjament del passeig que no engegaria obres almenys en un període de dos anys. L'excusa raonable, en aquell moment, era l'acabament de les obres de l'intercanviador de la L5 i la L3 a l'altura de la Diagonal. Però el mandat es va acabar amb els socialistes més pendents de les enquestes electorals desfavorables i els Amics del Passeig de Gràcia van sumar un altre desacord amb l'administració municipal per la retirada de l'estàtua de la Victòria.
Rajoles robades i bancs destruïts
Ara el volum de fotografies de l'associació agrupa detalls del passeig que s'han anat fent habituals per als barcelonins, però que a ulls del passavolant o del turista poden sorprendre per la seva degradació, fet que contrasta amb la invasió a la zona de les millors marques internacionals de roba i joieria. Moltes de les imatges tenen com a protagonista el ciment que cobreix forats on han desaparegut les tradicionals rajoles del passeig, víctimes de robatoris continuats des de finals dels anys noranta. Fa uns anys els Amics del Passeig de Gràcia van comptabilitzar en un sol dia la falta de 129 peces a un lateral i 117 a l'altre.
Però les rajoles robades del passeig de Gràcia no són les úniques protagonistes del reportatge fotogràfic: hi ha alguns fanals-banc modernistes de Falqués seriosament destruïts, probablement per topades de cotxes que aparquen malament en les places en bateria que hi ha als laterals de la banda Besòs; hi ha passos de vianants on conviuen fins a quatre tipus de paviment i enrajolat; hi ha antigues construccions de ventilació amb cúpules rovellades; hi ha velles entrades de pàrquing abandonades i brutes; hi ha rampes per a vianants que pugen però no baixen; hi ha grafitis en bancs de pedra i de fusta; hi ha la boca d'entrada a Renfe sense unes quantes rajoles i els totxos a la vista, i hi ha un espai d'uns vint metres quadrats amb dotze (!) tapes de ferro de companyies de subministrament.
El volum enquadernat gairebé no conté cap element escrit més que el nom del carrer i el número on estan situats els desperfectes, però volgudament ha deixat l'última pàgina per a una frase en lletres ben grosses que convida a la reflexió: "El 60% de les compres que el turisme de fora de la Comunitat Europea realitza a Barcelona i el 24% de les que realitza a Espanya tenen lloc al passeig de Gràcia".
