PolitòlegHi ha ben poques propostes polítiques que puguin posar d'acord, alhora, els acampats del 15-M, Pilar Rahola i Esperanza Aguirre. Una és la d'introduir llistes obertes. Podríem pensar que una proposta que suscita un consens tan transversal és que és d'un sentit comú abassegador i per tant hauria d'adoptar-se sense més discussió. Però tant de consens també pot ser sospitós: o no tots els que diuen que defensen les llistes obertes parlen del mateix o bé hi ha algú que no acaba d'entendre'n les implicacions més profundes.
Certament, la introducció de llistes obertes és una proposta de reforma que podria obrir una mica el sistema polític. Si els ciutadans poguessin triar els candidats individualment en lloc de votar una llista de partit, això afebliria els aparells dels partits -que acumulen un poder excessiu- i fomentaria la relació directa entre representants i representats. Els electors podrien premiar els diputats més actius i compromesos, i castigar -per exemple- els polítics imputats per algun cas de corrupció.
Conseqüències no desitjades
Però qualsevol reforma del sistema electoral pot tenir conseqüències no desitjades. Quins problemes podria comportar la introducció de llistes obertes? D'entrada, si no es canvia res més, el canvi tindria poques conseqüències. Els votants difícilment tindran prou informació per seleccionar un per un tants diputats com triem actualment en cada circumscripció (a les eleccions al Parlament, a Barcelona se'n trien 85), i a la pràctica votarien tota la llista d'un partit. En canvi, si s'optés també per escollir els diputats en districtes petits (les comarques, per exemple), seria més fàcil que els votants poguessin triar els seus representants individualment. Però les circumscripcions petites implicarien un sistema desproporcional, que perjudicaria els partits petits, fins a expulsar-los del Parlament. En una societat plural i complexa com la catalana, difícilment hi podria funcionar un sistema que afavorís un bipartidisme més aviat artificial.
D'altra banda, un sistema d'elecció basat en llistes obertes augmenta la dificultat de votar, perquè exigeix als electors un nivell més alt d'informació per poder triar no només un partit sinó uns candidats concrets. Això té aspectes positius, però també en té de negatius. Sabem positivament que en aquells països en què votar és més difícil, hi ha més desigualtats en la participació: la gent amb pocs recursos socioculturals tendeix a abstenir-se més i els polítics tenen pocs incentius per tenir-los en compte a l'hora de governar.
També s'acostuma a dir que les llistes obertes millorarien la qualitat dels representants, que deixarien de ser anònims i s'haurien de guanyar el lloc davant la ciutadania. Però en un sistema de llistes obertes els candidats necessiten captar recursos propis per desenvolupar les campanyes, i els incentius per aconseguir-los de manera poc transparent són molt forts. En aquest context els interessos particulars i locals prenen més força, i s'afavoreix l'emergència d'una mena de polític lligat a grups d'interès que cultiva el populisme, el clientelisme i la corrupció. També es podrien multiplicar els episodis de transfuguisme i els governs esdevindrien més inestables.
En definitiva: no existeixen les solucions màgiques. Els sistemes electorals són institucions complexes en què els diversos elements interactuen entre si. Sovint una reforma pot tenir conseqüències no del tot desitjades, i cal tenir en compte el conjunt del sistema i no només una de les seves peces. Per contribuir en el debat, un grup de politòlegs de la UAB i el CSIC han elaborat una guia breu sobre sistemes electorals (que es pot consultar a la web http://ves.cat/aJNd ) que discuteix, de manera didàctica, els avantatges i els inconvenients de les diverses propostes de reforma que han sorgit al llarg dels últims mesos.
