BilbaoEl PSE i el PP presumeixen d'haver canviat el rumb polític d'Euskadi allunyant-lo del debat identitari, d'afrontar amb garanties d'èxit la crisi i de gestionar el país més bé que el PNB. El tàndem Patxi López-Antonio Basagoiti està convençut que la basca és ara una societat més plural, més lliure i també més normalitzada i que, a més, el problema de la violència està en vies de resolució. Un horitzó força clar resultat dels beneficis que hauria reportat l'acord de govern entre el PSE i el PP aprovat a finals de març del 2009, tres setmanes després de les últimes eleccions autonòmiques.
Uns comicis guanyats per Juan José Ibarretxe, del PNB, però en els quals l'absència de Batasuna a les urnes -en aplicació de la llei de partits- va alterar la correlació de forces del Parlament basc i afavorir, per primera vegada, una majoria constitucionalista. Populars i socialistes van aprofitar l'ocasió i van posar fi a tres dècades de poder penebista. El nou lehendakari prometia que l'aire fresc es notaria ràpidament i va adoptar mesures que van ser tota una declaració de principis: va decretar com a Dia d'Euskadi el 25 d'octubre -data de l'aprovació de l'Estatut de Gernika-, va canviar el mapa del temps d'ETB substituint Euskal Herria -les set províncies basques, amb Navarra i el País Basc francès- per un mapa que respectava l'actual divisió administrativa, i en un fet sense precedents el canal autonòmic va oferir el missatge de Nadal del rei d'Espanya. Per acabar, va impulsar una política de "tolerància zero" amb l'esquerra abertzale.
"Suau en les formes"
El PSE defineix la manera de governar de López com a "suau en les formes però ferma en les decisions". Però no encaixa. Una enquesta del mateix executiu autonòmic constata que la majoria dels ciutadans creu que el lehendakari no coneix bé Euskadi, que no té "sensibilitat pels problemes de la gent" i que ni és "dialogant" ni inspira confiança.
Des que López va arribar al Palau d'Ajuria Enea els sondejos, propis i afins, són desfavorables. El del seu govern constata que el 61% té "poca o cap confiança" en el seu executiu i un 34% confessa que en l'últim any la seva confiança ha "disminuït". El lehendakari només convenç els votants del PSE, mentre que el 31% dels simpatitzants del PP, el seu soci, asseguren tenir-li menys confiança que fa uns mesos.
L'Euskobaròmetre (dirigit pel catedràtic Francisco Llera, pròxim al PSE) eleva al 71% la desconfiança en la gestió de López i situa en un 59% els contraris al pacte PSE-PP. I la tasca del PP és percebuda positivament per un de cada 10 ciutadans. En el cas del PNB arriba al 31%.
A les dades demoscòpiques negatives se li afegeix que, per la seva inexperiència, el govern s'ha vist obligat a endarrerir la tramitació d'una vintena de lleis que formaven part del calendari legislatiu pel període 2010-2013. Un entrebanc que ha generat malestar en els socis preferents. El popular Iñaki Oyarzabal adverteix: "El suport del PP és per canviar polítiques i per fer-ho s'han d'aprovar lleis. Endarrerir-ne l'aprovació és endarrerir les solucions als problemes dels ciutadans".
Amb el GPS del PP
Els populars han descobert amb López els avantatges de ser oposició i a la vegada aliats, la capacitat d'influir en un govern sense patir els inconvenients de la gestió del dia a dia. El president dels populars bascos, Antonio Basagoiti, marca els límits al lehendakari: "Mentre es compleixi el camí acordat, mentre es continuï utilitzant el GPS que hem pactat per anar en la direcció de les llibertats, per suposat que no faltarà el suport del PP".
Enfront d'això, el secretari general del grup parlamentari del PSE, Oscar Rodríguez, reconeix que "el basc és un govern socialista en minoria i és clar que s'ha de notar la petjada de qui dóna suport al govern, però també és cert que el PP a Euskadi subscriu polítiques que no defensa a la resta d'Espanya, i això és d'agrair". Segons el PSE, els populars es desmarquen dels seus companys de la resta de l'Estat i supediten la seva acció política a tres objectius: la lluita contra la crisi, ETA i la crispació. I, de moment, els dos socis estan relativament satisfets de com evolucionen les coses.
"En matèria econòmica -destaca el portaveu del PP, Leopoldo Barreda- el nostre plantejament va ser: com més lluny de la gestió de Zapatero, millor. I, efectivament, aquí tenim pressupostos i gestió econòmica sobre una base d'austeritat, sense pujada d'impostos. En la lluita antiterrorista el balanç és més positiu perquè el compromís d'aquest govern és molt més clar i taxatiu que en l'època d'Ibarretxe". Basagoiti elogia que López hagi aconseguit tranquil·litzar la política i les institucions basques i entén que aquesta rebaixa de la tensió també és mèrit del PP ja que, com a soci preferent, no ha estat "un factor de crispació, sinó un factor d'estabilitat, de tranquil·litat i d'entesa".
I a l'oposició, el PNB detecta la petjada dels populars en tota l'acció de govern del PSE. Andoni Ortuzar, president de la formació abertzale a Biscaia, denuncia que l'executiu socialista prioritza el castellà a l'ensenyament i retalla o elimina del tot les ajudes a la llengua pròpia. És el cas de les ikastoles del País Basc francès, que el 2012 ja no tindran subvenció un cop exhaurida l'última partida aprovada per Ibarretxe. "La influència del PP -lamenta Ortuzar- també ha fet perdre a Euskal Telebista la meitat de l'audiència en un any i, amb l'excusa d'aprimar el sector públic, es carreguen bona part de la sobirania economico- industrial del país que havíem posat en marxa els anteriors governs".
Batasuna ho pot esguerrar tot
Fins ara, populars i socialistes han sabut reconduir les diverses crisis que ha patit el pacte de govern. "De moment -reconeix Barreda- les ferides han cicatritzat bé", però la prova de foc seran les eleccions municipals i forals de la primavera. En cas que el PSOE faciliti la presència a les urnes de l'esquerra abertzale, el PP avisa que, aleshores sí, el pacte a Euskadi es convertirà en "paper mullat".
