De l'oasi ja no en queda res

Les aigües judicials van viure una agitació d'alt voltatge el 2009. Va ser l'any en què va esclatar el cas Millet i en què el jutge Garzón va fer tremolar polítics socialistes i convergents, a més d'alguns promotors, amb l'operació Pretòria. Els inescrutables camins dels temps judicials van fer coincidir en el calendari tots dos casos, encara oberts, amb l'inici del judici del cas Hisenda, la trama entre empresaris que feien frau fiscal i inspectors d'Hisenda que es deixaven subornar i callaven. El fiscal va dir en el seu informe que amb la seqüència de fotos destapada no n'hi ha prou perquè arribem a conèixer "mai" l'abast de la trama. El cas va segar les aspiracions polítiques més elevades de Josep Borrell, però, sobretot, va obrir un forat en l'oasi català, del qual avui esperem que no quedi gran cosa. L'únic que pot exclamar "Visca l'oasi!" és Javier de la Rosa.