Crònica 09/05/2011

"La majoria no estem fets per trobar l'amor de les pel·lícules"

Solters "Els veiem com si haguessin fallat, però també els admirem per haver resistit" Parella "Tenim més opcions per triar, però la cerca és interminable perquè creiem que sempre podem millorar" Mitja taronja "Sí que existeix, però és un talent"

Lara Bonilla
4 min
Illouz està especialitzada en història de la vida emocional .

L'amor se sent, però Eva Illouz (Fes, 30-4-1961) també l'analitza. Aquesta sociòloga i professora de la Universitat Hebrea de Jerusalem ha estudiat les transformacions de l'a mor romàntic en la societat contemporània. En el seu llibre El consum de la utopia romàntica (2009) es pregunta fins a quin punt el cinema i la televisió han condicionat els nostres moments romàntics. En parlem amb aquesta dona tan esquerpa com interessant que escatima somriures i detesta que la fotografiïn.

Sosté que l'amor reflecteix l'estructura de consum del capitalisme. De quina manera?

L'amor romàntic no és només una emoció. No només necessites sentir amor, sinó també tenir moments romàntics. I aquests moments els experimentes a través d'objectes -com regals- i atmosferes, com un sopar en un restaurant maco o una escapada romàntica. Tots aquests llocs creen un sentiment de romanticisme que depèn de l'atmosfera i no només de l'emoció.

Això és real o ho hem vist tantes vegades al cinema que creiem que ho necessitem per sentir amor?

La gent està molt ocupada en la rutina diària i sortir a un restaurant els ajuda a reconnectar amb l'amor que tenien. És el mateix que passa amb els rituals religiosos. Com obtens moments sagrats amb Déu? Anant a missa, on s'utilitzen objectes especials i es diuen unes paraules determinades. Diries que el sentiment que una persona sent en una Església no és real? Jo diria que sí que ho és.

Com ha influenciat Hollywood la nostra vida amorosa?

El que fa Hollywood és presentar l'amor com l'objectiu fonamental en la vida de les persones i l'associa amb personatges joves i guapos. El presenta com una cosa que és evident i que de seguida es reconeix i després ens trobem amb la dificultat de trobar aquesta passió de les pel·lícules, perquè ens movem ràpidament de la passió a la familiaritat i el confort.

I la parella té dificultats per sobreviure aquesta transformació?

La cultura consumista promou la cultura de l'excitació. Sembla que les emocions han de ser millors quan són més intenses i valorem més la novetat. Per això tenim dificultats perquè ens agradi la familiaritat i el confort, perquè ho associem a l'avorriment.

I què passa quan l'amor s'acaba o quan, simplement, no el trobem?

En temps premoderns el celibat era un ideal, la gent el triava perquè hi havia un lloc espiritual per a aquesta opció. Ara tenim una relació ambivalent amb la gent soltera. D'una banda, els veiem com si haguessin fallat en alguna cosa en què els altres han tingut èxit. I de l'altra, hi ha una mena d'admiració per aquells que s'han resistit a la vida familiar i domèstica. Sembla que hagis de donar explicacions per romandre solter. I les dones ho viuen més com un fracàs que els homes.

Com ha canviat internet la cerca de parella?

Internet ha fet més racional la cerca de parella perquè has de definir per endavant què vols, què t'agrada o què busques en un altre. I l'objectiu de la cerca es va redefinint sobre la marxa, perquè la gent veu el que hi ha al voltant i vol millorar. Vol algú amb més estudis, més maco, amb més diners... Es maximitza l'objectiu i això et fa incapaç d'estabilitzar-te, perquè penses que sempre trobaràs algú millor. Internet ha creat la impressió que pots canviar de parella fàcilment i que si la bona no és aquesta, serà una altra.

Abans la cerca de parella també era una cosa racional. Hem tornat, doncs, enrere?

Sí i no. Crec que ara som més racionals que en el passat. Abans es triava parella basant-se en uns criteris mínims: que fos d'una determinada família, que fos agradable i no massa lleig. Això és tot. I ara tenim criteris extremadament elaborats -psicològics, sexuals, emocionals i de compatibilitat- que fan més difícil la tria.

Avui dia és, doncs, més complicat trobar parella?

Tenim més opcions per escollir, però això no ho fa més fàcil, perquè com més tens per triar, més confós estàs. I també perquè la cerca es fa interminable, no saps quan has de parar perquè sempre vols millorar el que tens.

La "mitja taronja" és una invenció que hem creat?

Et donaré una resposta poc convencional: sí que existeix, però la majoria de nosaltres no estem fets per trobar l'amor com es presenta a les pel·lícules i a les novel·les, però mantenim la il·lusió. La majoria podem tenir una relació agradable amb una altra persona, però molt pocs poden tenir una vida de passió amb una sola persona i per sempre.

Però existeix?

Sí, però t'ho has de prendre com si fos un talent musical extraordinari que molt poca gent té. Si penséssim així, seríem més indulgents amb nosaltres mateixos. Per exemple, jo sóc molt poc talentosa per a la música i ho accepto. Si la gent acceptés que no té el talent per viure aquella gran passió de les pel·lícules, però, en canvi, sí que pot tenir una relació més tranquil·la i menys passional, o múltiples atraccions, ho viuria amb menys de sensació de fracàs.

stats