CONSEQÜÈNCIES DE LA SENTÈNCIA DE JORGE VIDELA
Crònica 24/12/2010

Guillermo Schelling: "La majoria dels repressors argentins continuen en llibertat"

Agredolç La sentència que condemna el dictador Jorge Rafael Videla a cadena perpètua és un triomf per als que lluiten contra la impunitat. Però tots recorden que encara queden molts casos per jutjar.

Cristina Mas
2 min
Dues Madres De la Plaza de Mayo celebraven dimarts la condemna a Videla.

Què li ha semblat la condemna al general Jorge Videla?

La sentència és un triomf de la lluita del poble argentí i dels moviments pels drets humans. No dels jutges ni de cap govern concret. Són 34 anys de reivindicació i a poc a poc s'ha anat aconseguint ficar a la presó alguns repressors. Però la majoria encara estan en llibertat. El problema és que només es pot jutjar qui és acusat personalment, i malauradament, molts queden en la impunitat perquè les víctimes estan mortes o desaparegudes. Cal continuar la lluita democràtica a l'Argentina per tancar tots els dictadors i repressors a la presó. I encara serà una lluita molt llarga.

Hi havia molta gent implicada en l'entramat de la dictadura.

La mateixa causa que condemna Videla ha deixat de banda una part dels processats: els còmplices (per acció o omissió) de l'Església i del poder judicial de Córdoba. Moltes de les víctimes estaven en mans de la justícia i no se sap com van morir. Hi va haver un genocidi a mans dels militars i els civils que col·laboraven amb el règim. I molts continuen en la impunitat.

Com explica que es pugui parlar de genocidi?

Va ser una repressió organitzada de manera sistemàtica des de l'Estat, que identificava, torturava i assassinava les víctimes. Més de trenta mil persones van ser detingudes i "desaparegudes". Videla va dir al judici que no en podia donar la llista, perquè els desapareguts eren una "entelèquia". Encara hem de sentir aquestes coses.

Mai és tard per fer justícia?

Durant aquests 34 anys ha calgut demostrar no només els crims de la dictadura sinó que les lleis de punt final i d'obediència deguda eren il·legítimes. Després de la dictadura, Alfonsín va crear la Conadep (Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones) per la pressió popular. Però molt aviat Carlos Menem va deixar Videla i els seus homes al carrer. Els governs de l' Alianza i de De la Rúa van seguir amb la mateixa política. Havien de pactar com continuar una política que afavoria els sectors més poderosos del país, que tant la dictadura com els primers governs defensaven.

Quin significat té la sentència per a les víctimes?

Encara que sigui molts anys més tard, posa sobre la taula la possibilitat que els assassins siguin condemnats. D'alguna manera una resolució com aquesta, amb un personatge com Videla, vol dir saldar un deute amb tots els que van lluitar i van morir en mans de la barbàrie.

L'exigència de justícia es queda en la generació que va viure la dictadura o s'ha transmès als joves?

Darrere d'aquesta lluita hi ha diversos organismes de drets humans, sindicats i partits d'esquerra, a més dels familiars dels represaliats. Ja no és només la generació que ho va viure. Ara podem parlar de tres generacions, perquè també els fills i els néts reclamen justícia, davant la manca de resposta dels successius governs. Dimarts, en tot l'Argentina eren sobretot els joves els que sortien a celebrar la condemna a Videla. També és el seu triomf.

stats