Andreu Mas-Colell ha tingut tres mesos difici- líssims com a conseller d'Economia i Coneixement. La situació de Catalunya no és cap meravella: l'economia està estancada, la taxa d'atur ronda el 18% i les perspectives de millora són escasses. Com a conseqüència, les finances de la Generalitat passen per un moment molt delicat i Catalunya, actualment, té problemes seriosos per fer una cosa tan normal com és vendre deute.
A Mas-Colell no l'ha ajudat tampoc el context internacional: pocs dies abans d'arribar a la conselleria, Irlanda era rescatada. Els inversors internacionals desconfiaven de l'economia irlandesa i van deixar de comprar-li deute, de manera que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional es van veure obligats a intervenir el país. Avui dia, els dubtes sobre altres països, com Portugal o Espanya, encara no s'han esvaït. I si els inversors internacionals dubtaven de la solvència d'aquests estats, ja no parlem de la seva consideració cap a les comunitats autònomes. Desconfiança total.
Per últim, a Mas-Colell no l'ha ajudat tampoc el canvi de partits a la Generalitat. A Catalunya l'ha perjudicat que, amb l'entrada de CiU al Govern, hagi aflorat un dèficit més elevat del que havia anunciat el tripartit. Igualment, per a Catalunya ha estat un problema que, només arribar, membres de CiU proclamessin que la caixa de la Generalitat estava "buida". Amb aquests anuncis és difícil inspirar credibilitat a un inversor perquè compri deute català.
En aquest complicat context, la Generalitat necessita vendre 11.600 milions de deute durant aquest any. Un 65% d'aquests diners corresponen al deute que s'arrossega dels exercicis anteriors, mentre que la resta correspon a venciments que s'han d'afrontar aquest any.
Alternatives
Aviat farà un mes que l'Estat va autoritzar la Generalitat a endeutar-se en 1.800 milions d'euros, però Andreu Mas-Colell encara no ha executat cap operació. L'únic que ha aconseguit és un préstec de 500 milions d'euros amb CatalunyaCaixa que s'havia començat a negociar abans de la seva arribada a la conselleria. El conseller preferiria emetre deute a la manera antiga, és a dir, entre inversors institucionals (bancs, caixes i altres entitats financeres). Però aquestes entitats ja tenen les carteres plenes i no volen comprar més deute català.
Aquesta setmana, diversos mitjans han informat que la Generalitat no ha estat capaç de vendre 300 milions de deute (ampliables a 500 milions) entre inversors institucionals tot i oferir una rendibilitat atractiva d'entre el 5,5% i el 5,75%. És possible que el tsunami del Japó i la incertesa que ha generat hagi complicat l'operació, que, en tot cas, era només un primer sondeig. "Crec que aquesta setmana hem de ser condescendents amb la Generalitat: ha sigut una setmana amb molt poques emissions i la veritat és que no hi havia gaire interès per comprar deute", explica José Carlos Díez, economista en cap d'Intermoney.
Des del departament d'Economia no volen confirmar ni aquest ni cap altre moviment financer que s'estigui fent. "Les finances de la Generalitat no es poden estar discutint a la plaça pública", va dir Mas-Colell aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Mas-Colell està molest per les continues informacions que avisen d'una imminent emissió de bons o d'un crèdit sindicat amb les entitats financeres. El conseller creu que algunes entitats han fet filtracions interessades per pressionar el Govern. També a Catalunya Ràdio, Mas-Colell va deixar clar el seu malestar. "Vull fer una crida a les institucions financeres perquè no tractin la Generalitat de manera diferent de com tractarien una empresa: la confidencialitat és una norma bàsica d'acció financera", va dir.
Les entitats financeres tenen molt interès en una nova emissió de bons a particulars. La vegada anterior es van endur un generós 3% de comissió i, en un moment com l'actual, en què tenen l'aigua al coll, repetir una operació similar seria una gran notícia per a elles. Però Mas-Colell ja ha deixat clar que el que menys li va agradar de l'última emissió de bons per a particulars va ser la comissió del 3% que es va endur la banca. "Aquella emissió va ser cara", explica sovint.
Sembla que ningú sap com es resoldrà el problema. Gairebé hem consumit una quarta part de l'any i la Generalitat encara no ha pogut emetre deute.
