La manca de mesures concretes irrita l'oposició

Barcelona.Artur Mas va ensenyar ahir l'anunciada tisora, però en cap moment va especificar en quin angle l'orientaria per fer les retallades. Aquesta manca de concreció -se sap que l'aprimament afectarà un 10% del pressupost de la Generalitat, res més- és el que va fer abraonar l'oposició contra el president i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

Segurament ni tan sols l'oposició somniava que al llarg de la setmana l'executiu els subministraria munició per carregar contra ell fins a tres vegades: la vaga de Renfe, el tancament de la planta de Yamaha i l'anunci de les retallades. Ahir van tornar a afinar la punteria per treure punta als anuncis fets per Mas i Mas-Colell. Els més afectats per les afirmacions del president sobre la "despesa desbocada" registrada en l'època del tripartit, els socialistes, es van irritar ahir profundament. No és estrany, perquè la conselleria d'Economia, durant els anys de govern d'esquerres, sempre va estar en mans del socialista Antoni Castells, que guarda silenci, i qualsevol insinuació sobre mala gestió a la Generalitat encén els ànims del PSC.

Maquillatge i mesures socials

El cap de l'oposició, Joaquim Nadal, va assegurar que l'anunci d'ahir és "alarmista injustificadament" i que CiU s'està dedicant a obrir "conflictes innecessaris". Una afirmació destinada a criticar tant la tisorada com les paraules de la vicepresidenta, Joana Ortega, sobre l'hipotètic conflicte entre l'anterior executiu i la comunitat jueva de Catalunya. Nadal també va voler recordar que l'anterior Govern ja va emprendre un pla d'austeritat al qual CiU no va voler donar suport al Parlament.

Com era de preveure, un dels més preocupats per l'horitzó de retallades va ser el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que va acusar Mas de "vendre fum" i mentir quan diu que l'estat del benestar no es veurà afectat. "En campanya, CiU deia que qualsevol ajustament no afectaria ni la sanitat, ni els Mossos ni els mestres, i de moment ja sabem que els dos primers col·lectius patiran les retallades", va recordar Herrera. Fidel a l'ideari del seu partit, que va fer gruar al PSC la reforma de l'impost de successions l'última legislatura, el líder ecosocialista es va mostrar incrèdul davant la voluntat ferma de CiU de treure de la circulació aquest tribut, que suposa cada any uns ingressos de més de 300 milions d'euros a la caixa de la Generalitat.

L'eliminació de l'impost de successions també va ser un dels retrets que va fer al president la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó. "Mas ha de tenir en compte que no disposa de la majoria parlamentària necessària per dur a terme qualsevol reforma, i, per més que estiguem diposats a escoltar-lo, ens ha de fer partícips dels seus plans", va advertir Simó. La dirigent republicana no considera justificat que, amb l'argument de les reformes econòmiques, es faci una retallada considerable de l'estat del benestar.

I el PP? Insaciable, com de costum. La seva líder, Alicia Sánchez-Camacho, va jutjar "insuficient" la retallada, tot i que es va alinear amb Mas a l'hora de culpar el tripartit de l'estat dels comptes de la Generalitat. Els populars també van demanar la compareixença de Mas-Colell al Parlament, espai en què el Govern haurà de batallar de valent per tirar endavant les seves reformes.