La màquina de fer diners
Omar Ould Sid Ahmed, conegut com El Saharaui , estava celebrant el seu casament amb una gran festa enmig del desert, a prop de Tombouctou. Uns mesos abans, el 29 de novembre de l'any 2009, El Saharaui havia segrestat per encàrrec d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) els catalans Alicia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pasqual, i els havia traslladat conduint sense parar a través del desert en un viatge de trenta hores fins a la katiba (cèl·lula islamista) de l'emir d'AQMI, Mokhtar Belmokthar, al nord de Mali. El Saharaui havia rebut pels seus serveis uns cinquanta mil euros i ara tenia la intenció de celebrar-ho.
El que desconeixia El Saharaui és que entre els convidats al casament hi havia infiltrats tres agents de la seguretat mauritana. Els agents van esperar que El Saharaui entrés a la seva tenda per fer-hi una becaina i quan s'estava endormiscant van aprofitar per immobilitzar-lo, ficar-lo en un cotxe i emportar-se'l a través del desert fins a Mauritània: el segrestador acabava de ser segrestat i va ser d'aquesta manera com s'aconseguia desencallar l'alliberament dels catalans i començava la segona part d'un difícil i complex procés negociador que acabaria feliçment el mes d'agost, després que Alicia Gámez ja hagués recuperat la llibertat al mes de març.
El periodista africà Serge Daniel, reporter de l'agència AFP establert a Bamako, ha reconstruït els fets en un llibre dedicat al que qualifica com a "indústria del segrest". El llibre, titulat AQMI , permet entendre una mica més com funciona aquesta regió enorme i desconeguda que s'estén entre el Sàhara i el Sahel, on els tràfics il·lícits i els grups terroristes han creat un teixit ple de complicitats. Per Daniel, la bona relació entre el negoci, la guerra santa i el terrorisme és "enormement profitosa" gràcies als segrestos, una màquina de fer diners que ha donat més de 100 milions d'euros els últims anys.
Però tornem als catalans de la Caravana Solidària i al segrest del segrestador. Una vegada a Mauritània, El Saharaui és empresonat i condemnat a 12 anys de treballs forçats. Mentrestant, AQMI demana a canvi dels catalans que es posin en llibertat 14 coneguts terroristes i que s'alliberi El Saharaui. El govern maurità no cedeix als terroristes -entre ells hi ha els que van matar uns turistes francesos l'any 2007- però accepta transferir El Saharaui a una presó de Mali on, en principi, hauria de complir la sentència.
La realitat, però, és que El Saharaui viatja a Burkina Faso i, des d'allà, marxa amb el mediador burkinès fins al desert, on es reuneix amb Belmokthar, el cap dels segrestadors. En la negociació també hi participen, a més a més del mediador de Burkina, escollit per Belmokthar, el govern de Mali. El burkinès es reunirà amb la katiba unes deu vegades i és ell qui porta les medicines per curar Vilalta de les ferides de bala i qui recollirà també algunes cartes escrites pels segrestats a les famílies.
Una operació maldestra
Hi ha un moment de gran perill quan aquell estiu fracassa una operació militar franco-mauritana per alliberar el francès Michel Germaneau, que acaba amb una massacre, i el francès és assassinat com a represàlia. Els segrestadors dels catalans, que volen els diners, no aturen, però, la negociació i s'arriba finalment a l'acord d'alliberar-los.
Què se n'ha fet d'El Saharaui? Daniel explica que el va anar a visitar després que es resolgués el segrest i el va trobar al seu poble, a uns 80 km de Tombouctou. El Saharaui se li va presentar com "un simple ramader que porta una vida tranquil·la". Un home del desert que ha progressat i té un bon ramat de vaques i una bona casa. Al seu sobrenom d'El Saharaui -que ve de quan va viure en els camps del Polisario-, ara s'hi ha afegit un nou sobrenom: Amarha, el que s'enriqueix.
