L' economista Edward L. Gl aeser, en un article al The New York Times , s'estranyava a principis d'any del "misteriós poder" que tenen alguns esdeveniments per conjurar una protesta. El 1973, la policia franquista va matar a trets Manuel Fernández Márquez, un obrer de la central tèrmica del Besòs, durant una vaga. L'assassinat va provocar àmplies mostres de solidaritat i va convertir Fernández Márquez en un símbol de la lluita obrera catalana.
La mort de gent anònima com Fernández Márquez a Catalunya, o exemples més recents com Mark Duggan a Anglaterra i Mohamed Bouazizi a Tunísia, han estat els detonants de protestes contra un statu quo obsolet i desigual. Morts que esdevenen profecies d'una realitat insostenible i que "són la prova en si mateixes de la injustícia d'una situació", explica a l'ARA el professor de la UAB Xavier Domènech, especialitzat en moviments socials. "A més, són difícils de contestar", continua Domènech, i afegeix: "Què pots argumentar davant d'haver matat algú?" En moments inestables, qualsevol espurna pot encendre un foc.
Mark Duggan, Anglaterra
La mort del jove negre per trets de la policia, flama dels disturbis
El jove Mark Duggan, de 29 anys, va morir per trets de la policia al barri londinenc de Tottenham, el 4 d'agost, en una operació contra el crim de bandes que ha estat envoltada de polèmica i que va ser l'espurna que va atiar l'onada de violència a Anglaterra a principis d'agost. Duggan anava armat però no va disparar contra la policia. La seva mort va motivar els veïns de Tottenham a manifestar-se per rebutjar l'actuació policial, però la marxa pacífica es va transformar en un polvorí de disturbis durant quatre dies consecutius. Duggan simbolitza la queixa de molts joves dels suburbis londinencs més desfavorits, que des de fa temps denuncien escorcolls aleatoris i injustificats continus de Scotland Yard.
M. Bouazizi, Tunísia
El seu suïcidi a l'estil bonze el va convertir en una icona de la revolta
La policia corrupta tunisiana de Ben Ali sovint robava el gènere d'aquest humil fruiter de Sidi Bouzid i li demanava diners per deixar-li plantar el seu carretó de fruita a la principal plaça de la ciutat. Altres vegades li feia bolcar la fruita o el colpejava. Aquest abús de poder diari va provocar que Mohamed Bouazizi decidís cremar-se a l'estil bonze el 17 de desembre del 2010, impotent i frustrat davant les humiliacions diàries. El seu suïcidi va ser la gota que va fer vessar el got de la indignació i revolució dels ciutadans tunisians, cansats d'un règim autoritari de més de 20 anys que el poble va enderrocar el 14 de gener.
Jaled Saïd, Egipte
El seu rostre desfigurat a mans del règim va donar la volta al món
El mes de juny del 2010, la policia secreta de Hosni Mubàrak va irrompre en un cibercafè d'Alexandria i va matar d'una pallissa el jove blogaire Jaled Saïd. La seva mort va escalfar els ànims dels alexandrins, que es van manifestar els dies següents com a protesta pel seu assassinat. L'incident va ser el preludi de la revolta egípcia, que va començar el 25 de gener. Espontàniament, els manifestants van prendre la mort de Saïd com a símbol de la repressió del règim, i aquest activista es va convertir en un dels màrtirs de la revolució que va acabar amb la dimissió de Mubarak, l'11 de febrer passat.
B. Traoré i Z. Benna, França
La mort dels dos menors va encendre la fúria a les 'banlieues'
En un gran nombre de municipis de la perifèria parisenca molts joves no se senten francesos. El 27 d'octubre del 2005, dos joves d'origen africà que fugien de la policia van morir electrocutats quan es van amagar en un transformador. La tragèdia es va estendre com la pólvora als barris d'aquest municipi del nord de París i va desencadenar l'onada de violència urbana a les banlieues contra el govern de Jacques Chirac. Els disturbis van provocar que l'Elisi decretés l'estat d'emergència el 8 de novembre del 2005, que es va allargar durant tres setmanes consecutives.
Neda Soltan, Iran
L'estudiant de filosofia va esdevenir símbol de la revolució
Neda Soltan, de 26 anys, participava com molts iranians a les marxes de protesta a Teheran del 2009 contra el resultat de les eleccions presidencials, que van donar una controvertida victòria a Mahmud Ahmadinejad, quan va ser disparada al pit i morta a l'instant. Un mòbil va captar en vídeo aquest assassinat per part d'un membre de la milícia paramilitar el Bassij, afí al règim. Les imatges de la cara sagnant de Neda van donar la volta al món i van convertir aquesta estudiant de filosofia en el rostre de la lluita iraniana. Ella és encara ara el símbol de l'oposició iraniana contrària al règim opressor dels aiatol·làs.
A. McDuffie, Estats Units
L'absolució dels assassins del jove negre va provocar aldarulls
Encara amb la ferida racial oberta als Estats Units, a finals del 1979 el jove afroamericà Arthur McDuffie va morir apallissat per la policia de Miami. Els agents van aturar McDuffie en un control de trànsit rutinari i el jove de 33 anys portava la llicència de conduir caducada. Un any després, els tres policies que van estomacar fins a la mort McDuffie van ser absolts. La sentència judicial va provocar una de les pitjors onades de disturbis a les comunitats negres dels Estats Units, que aleshores va colpejar els barris d'Overtown i Liberty City de Miami.
El cas més conegut de violència policial contra la comunitat negra als EUA és el de Rodney King. King va ser apallissat brutalment per la policia de Los Angeles quan va ser aturat per conduir a gran velocitat per l'autopista. King no va morir, però l'absolució dels agents va provocar els coneguts i greus disturbis de Los Angeles del 1992.
