RESPOSTA A LA CRISI
Crònica 26/03/2011

Els mateixos discursos però amb els papers canviats

El govern tripartit va convocar ara fa un any, el 12 de març de 2010, una cimera anticrisi sobre la base de l'Acord Estratègic. Ahir es van sentir els mateixos discursos de l'any passat, però amb els papers canviats.

David Miró
2 min
Els mateixos discursos però amb els papers canviats

Barcelona."La trobada ha estat important, però és una pena no haver-ne tret cap resultat concret". Aquesta va ser la valoració que va fer Artur Mas com a cap de l'oposició de la cimera del març del 2010. "La cimera ha estat una oportunitat perduda perquè ha estat mal preparada i mal gestionada", va dir ahir Joaquim Nadal, també en qualitat de cap de l'oposició. Els mateixos discursos, però en boca diferent, una constatació que deixa en evidència l'operativitat d'aquest tipus de reunions.

És cert que els contextos són bastant diferents. Ara fa un any el tripartit va convocar l'oposició sobre la base d'un document pactat prèviament amb els agents socials en el marc de l'Acord Estratègic. CiU es va negar en aquella ocasió a subscriure l'acord, tot i que era tan genèric i inconcret com les conclusions que es van fer públiques ahir. La resta de participants també van dir coses molt semblants. Joan Puigcercós, d'ERC, va demanar que "el grup es reuneixi tan aviat com sigui possible i es puguin aprovar de seguida mesures concretes". Els sona? Atenció a les paraules d'una altra repetidora, Alicia Sánchez-Camacho: "S'ha perdut una oportunitat històrica".

Al cap i a la fi els polítics estan acostumats a fer el seu paper, però resulta més difícil en el cas dels agents socials, patronals i sindicats, que solen beneir els acords de consens però veuen com en la majoria dels casos queden en paper mullat. Ara fa un any, Joan Rosell va llançar un missatge contundent: "S'hauran de fer moltes reformes i haurem de competir amb altres països, per tant haurem de treballar amb celeritat". Sort que ahir Rosell no hi va participar, perquè hauria hagut de repetir fil per randa el seu discurs. Josep González, que ahir sí que hi era, fa un any va demanar "un pla de xoc ". Els sindicats solen ser també més moderats en la crítica, potser perquè sospiten que la majoria de reformes que es plantegen van en la línia de retallar drets laborals o d'aprimar l'estat del benestar.

Fracàs del pactisme

Un altre exercici interessant és veure com va reflectir la premsa el resultat de la reunió ara fa un any (i com ho faran avui). El 2010 hi va haver un cert consens, i mentre La Vanguardia titulava la informació "El pactisme català es queda en res", El Periódico afirmava que "El tacticisme obstrueix tot avenç del pacte català contra la crisi".

Els paral·lelismes es poden ampliar fins i tot als preparatius. Ara fa un any la cimera es va preparar contrarellotge, i el Govern no va entregar el text de l'acord a l'oposició fins a la nit anterior, cosa que va facilitar molt la negativa de Mas a subscriure'l. Això sí, en aquella ocasió el fracàs estava cantat, perquè CiU va posar una condició inassumible per al tripartit: fer un front comú a Madrid contra la pujada de l'IVA.

Ahir, per contra, Mas va treure del text tot allò que podia generar malestar i es va esforçar a vendre una imatge positiva de la reunió. La diferència entre ser president i estar a l'oposició.

El govern d'Entesa va pactar amb els agents socials.

stats