Els mateixos mestres per a més alumnes
Escoles i instituts tornen avui a la feina. Tenen fins al 12 de setembre per decidir com pensen afrontar un curs en què, per primer cop, hauran d'assumir 15.000 alumnes més amb els mateixos mestres.
Barcelona.Els 67.000 docents del sistema públic català tornen avui a la feina. Escoles i instituts aixequen la persiana amb molts temes pendents sobre la taula, però amb alguns dies més per treballar-hi, ja que el govern de CiU va tornar a endarrerir l'inici de curs fins al 12 de setembre.
Enguany arriben 15.000 alumnes nous, que caldrà atendre amb els mateixos mestres que l'any passat menys uns 700, que es perdran en deixar de cobrir el 50% de les 1.454 jubilacions previstes. La redistribució de la plantilla pública -amortitzant l'hora més de feina que farà cada mestre a la setmana i l'eliminació de la sisena hora- es va tancar ahir amb l'assignació de 6.221 places per substitucions i vacants, que se sumen a les 21.420 adjudicacions de places que Ensenyament va fer el 27 de juliol. En aquest procés s'han nomenat uns 5.800 interins, xifra que, segons el portaveu de l'escola pública de CCOO, Àngel Garcia, deixa fora "centenars" de mestres que havien tingut feina el curs passat. Però Ensenyament assegurava ahir que les assignacions "garanteixen que els interins que van treballar el curs passat tinguin assegurat el lloc de treball" el curs que comença.
Com sigui, des d'avui els centres ja saben finalment amb quin equip docent compten i poden començar a formar grups i graelles. Uns horaris que cal reformular sobretot a primària, en què, a més de perdre la sisena hora, cal assignar una hora de reforç per als alumnes amb més dificultats. Aquest suport escolar personalitzat (SEP), que ha imposat la consellera Rigau per lluitar contra el fracàs escolar, és el que més maldecaps portarà a partir d'avui, diu Garcia. "El Govern va donar instruccions al juny de manera precipitada i poc clara. S'ha de fer fora de l'horari lectiu i això trastoca horaris de menjador i transport escolar", diu.
Un altre dels canvis introduïts per Rigau que caldrà definir aquests dies són els cinc dies festius de lliure disposició que tenen els centres, de resultes de l'eliminació de la setmana blanca. La decisió és de cada centre, però en molts casos se seguiran les recomanacions dels consells escolars municipals, que busquen consensos per evitar la unió dels cinc dies per fer una setmana sencera de festa, com permet la normativa. El de Barcelona, per exemple, proposa com a festius el 31 d'octubre, per fer pont per Tots Sants; el 5 de desembre, amb el pont de la Constitució; el 20 de febrer, per Carnaval; el dia del Pare, el 19 de març, i el 30 d'abril, amb el pont de l'1 de maig.
Després que al juliol s'aprovés el pressupost, els centres també estan pendents de conèixer com queda la seva assignació econòmica, rebaixada provisionalment al febrer. La retallada no és només aquí. A Madrid, els mestres han anunciat vaga.
