Membre de la direcció d'ICVVaig conèixer la Laia Berenguer a finals dels 70. Era una dona menuda, però amb molta vitalitat i profundes conviccions, amb una trajectòria irreprotxable. Havia estat detinguda el 1939 com a membre de les joventuts del PSUC i per pertànyer a l'Assemblea de Catalunya.
Les primeres eleccions municipals la van dur a encapçalar la llista del PSUC al seu poble, Sant Feliu de Codines, i la seva dedicació li va donar l'alcaldia del 1988 al 1990. Tenia al costat el seu marit, Josep, que sempre la va ajudar a seguir treballant pel seu poble i Catalunya. La política era la seva passió. Membre de la direcció del PSUC, va entendre que calia canvis, que la societat canviava i que el vell partit havia d'evolucionar cap a nous projectes i formes d'entendre la política. Per això va defensar amb fermesa i des del diàleg la creació d'IC com a nou projecte dels comunistes, sumant-hi altres experiències.
Va ser un gran exemple per a molta gent de la nostra generació. Encara que va deixar les seves responsabilitat orgàniques per l'edat, va seguir treballant amb el compromís que la caracteritzava des de l'Associació de Dones del 36, explicant als joves la veritable història de la Guerra Civil i l'antifranquisme. Deia que no es podia perdre la memòria històrica perquè no es tornés a repetir el que va viure.
Podia haver continuat treballant, encara li quedava vitalitat, però la injustícia de la malaltia li va impedir aquests últims anys. Dilluns va morir i sens dubte hem perdut una companya, una amiga, una lluitadora que sempre serà amb nosaltres, perquè en moments com l'actual, conseqüència de la crisi, persones com ella són necessàries. Per l'honestedat i l'ètica i per la lucidesa de donar respostes a un sistema injust que pateix la ciutadania catalana.
