Els mercats redoblen la pressió al deute

Barcelona.La cimera europea de dijous, que tractarà un possible segon rescat grec, s'ha convertit en el repte de la setmana per als mercats financers. Mentre arriba aquesta nova frontera, els especuladors segueixen castigant el deute sobirà d'Espanya i Itàlia. Tothom creia que l'objectiu de la jornada d'ahir seria la borsa, després de les proves d'estrès publicades divendres. Però no va ser així.

Segons van explicar analistes de l'agència inversora GVC Gaesco Valores, "els mercats no han entès les proves d'estrès com a tals, perquè entre altres coses els riscos immobiliaris no quedaven prou reflectits". Així doncs, el focus dels inversors es va traslladar de la borsa a la renda fixa. La prima de risc dels bons espanyols a 10 anys va tornar a disparar-se en els màxims, per sobre dels 370 punts bàsics respecte de la referència alemanya, i es va situar en un cost d'un 6,35%, el nivell més elevat des de l'agost del 1997. Al final va davallar fins als 366 punts bàsics. En el cas italià va superar els 330 punts i va trencar el límit del 6%. Cal tenir present que el Banc Central Europeu (BCE), que ahir va assegurar que la setmana passada no va comprar deute públic sobirà, té un preu de compra d'un 5,75%, molt per sota del referit 6% en què es mouen últimament els mercats.

Sobrecost

Aquest sobrecost pot ser especialment dolorós per al tresor espanyol, que aquesta setmana ha d'emetre fins a 7.250 milions d'euros. En concret, avui mateix preveu vendre entre 3.500 i 4.500 milions en lletres a 12 i 18 mesos i dijous espera fer el mateix amb obligacions per un valor d'entre 1.750 i 2.750 milions.

I amb tot això va arribar un ajut inesperat del secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, que va destacar que "Espanya ha fet els deures en molts sectors", incloent-hi el sistema financer, informa Efe. Precisament, en aquest últim sector la Comissió Europea (CE) no va voler mullar-se sobre la necessitat de recapitalitzar alguns dels bancs examinats divendres en les proves d'estrès. "No sóc Elena Salgado", va dir el comissari de Competència, l'espanyol Joaquín Almunia, informa Ramon Coca des de Brussel·les.

Almunia va recordar que les provisions que el Banc d'Espanya obliga a mantenir als bancs "han estat enaltides per altres reguladors". Almunia i el comissari de Serveis Financers, Michel Barnier, van demanar, però, que els estats prioritzin el finançament per mitjà de capital privat dels bancs que no van superar el llistó dels tests abans de donar-los fons públics. A més a més, Brussel·les va donar llum verda a la reestructuració del banc alemany Hypo Real State, rescatat el 2008. Aquesta reestructuració, una de les més grans de la història del sector bancari, inclourà injeccions de diner públic de 10.000 milions d'euros i ajudes de 20.000 milions.

La morositat puja al 6,5%

D'altra banda, el Banc d'Espanya va donar a conèixer ahir les dades de morositat (els crèdits de cobrament dubtós concedits per bancs, caixes i cooperatives) del sistema financer del maig, que es van situar en el 6,49%, el nivell més elevat des del mateix mes del 1995. Això significa dos mesos seguits de creixement, després de la petita davallada registrada al març. Els crèdits dubtosos es van situar en els 117.592 milions.

I per si fos poc, l'agència de qualificació Fitch va fer saber ahir que aquest nivell de mora encara pot pujar més amb les recents mesures aprovades pel govern, que fixen que a un morós no se li poden embargar més de 960 euros del salari. Finalment, els autors de la primera querella espanyola contra les tres agències de ràting (Moody's, Standard & Poor's i Fitch), que porta el despatx d'advocats Boye-Elbal, van explicar a Efe que l'han ampliada per suposats delictes contra el mercat i els consumidors.