BARCELONA.Un 15% de les parelles tenen problemes d'infertilitat. "És un percentatge elevat però el més important és que la tendència va en augment i tindrem un panorama molt problemàtic", alerta Bonaventura Coroleu, el cap del servei de reproducció assistida de Salut de la Dona Dexeus i president honorífic de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). És per això que aquesta entitat, que acaba d'elaborar el Llibre Blanc de la Infertilitat, ha demanat que els tractaments reproductius estiguin blindats de les retallades i continuïn en el catàleg de serveis de la sanitat pública, un temor que diversos col·lectius han expressat en les últimes setmanes, ja que el ministeri de Sanitat prepara una reforma de les prestacions. No obstant això, un portaveu del ministeri precisa: "Ningú vol treure de les prestacions públiques els tractaments d'infertilitat". Sí que es pretén que els tractaments s'apliquin "de manera més rigorosa"."No es faran de manera aleatòria a persones que ja han fet molts tractaments i amb probabilitats nul·les", va afegir el portaveu.
Els metges s'acullen a la definició de l'OMS que considera l'esterilitat "una malaltia" i que, per tant, el seu tractament ha d'estar finançat per la sanitat pública. "Si es deixa de finançar aquest servei, hi haurà una desigualtat brutal, ja que gent amb pocs recursos no podran optar a tècniques de reproducció assistida", diu Coroleu. Un tractament de fertilitat a la sanitat privada costa entre 4.000 i 6.000 euros. I atès que el percentatge d'èxit és d'un 50%, moltes parelles l' han de repetir. "Cap altra especialitat té un percentatge de fracàs tan alt", afegeix Coroleu.
Només un 30% d'aquests tractaments es fan per la via pública i el 70% restant es fan en clíniques privades. L'eficàcia de les tècniques de reproducció assistida és limitada i molts cops les dones no es poden permetre un any d'espera a la sanitat pública, en què, a més, només s'accepten pacients de fins a 40 anys, mentre que les clíniques privades allarguen l'edat fins als 50.
