BARCELONAQuan Mariano Rajoy va comparèixer el 20-N després de guanyar les eleccions, no va acceptar preguntes. Un mes després, compareixia davant la premsa per anunciar el seu govern. També sense preguntes. Després d'escassos 10 minuts de conferència, només un periodista va fer l'intent de preguntar. I la resposta va ser: "Moltes gràcies per la seva pregunta". I va marxar sense respondre.
Aquelles dues compareixences, de fet, eren el reflex de l'estratègia comunicativa del PP al govern: aparicions del president, les justes, i sense preguntes. Fins al punt que l'executiu va anunciar dilluns una retallada de 10.000 milions en educació i sanitat amb una simple nota de premsa. L'endemà de l'anunci es va dirigir directe als periodistes als passadissos del Senat. Però quan semblava que anava a fer declaracions, amb les càmeres enregistrant, va fer mitja volta davant la mirada atònita dels informadors i va fugir escortat pel seu equip. "És més dramàtica per a l'economia aquesta imatge de por que la prima de risc. És la imatge de la fragilitat d'Espanya davant la crisi", assevera el doctor en periodisme Lluís Pastor.
El tret per la culata
La de Rajoy és el que els experts en diuen una estratègia comunicativa conservadora, que es basa a exposar-se el mínim per minimitzar també el desgast de la seva imatge, segons l'assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí, que alerta que el tret li pot sortir per la culata. Actuar així en un moment de crisi severa com l'actual, paradoxalment, mina la imatge de Rajoy, perquè projecta "covardia" davant les adversitats. Hi coincideix l'expert en comunicació pública Aleix Cuberes, que apunta que davant les limitacions de Rajoy "s'ha dissenyat una guàrdia pretoriana que surti a salvar el president". Va passar la setmana passada, en la presentació dels pressupostos més durs de la democràcia. En lloc de comparèixer personalment i projectar solemnitat, "lideratge" i control de l'escena, Rajoy va delegar-ho en Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro.
Per Rubí, que Rajoy "demani sacrificis a la gent mentre ell es nega a fer-ne cap amb la seva imatge pública tindrà conseqüències devastadores per a la seva imatge". Com a cap de l'oposició, Rajoy ja optava per deixar que els problemes s'evaporessin sols. Però ara és el cap de govern d'un estat al caire de l'abisme. I la imatge d'un líder que no entoma els problemes "de cara", segons Cuberes, només fa que destruir la confiança i la imatge del cap de govern tant a Espanya com a la vigilant escena internacional.
