Les minories religioses censuren els canvis en la llei de centres de culte
El Govern va aprovar ahir una modificació de la llei de centres de culte que ja ha generat crítiques de diverses confessions. No veuen clar que els municipis puguin decidir si s'edifiquen nous temples.
Barcelona.El Govern, per boca de la vicepresidenta Joana Ortega, havia anunciat la voluntat de reformar la llei de centres de culte, aprovada en l'etapa del tripartit. La modificació, concretada ahir amb l'argument que de fer imperar l'autonomia local, deixa en mans dels ajuntaments la responsabilitat de reservar terrenys per a temples religiosos, en funció de la demanda i de les necessitats de la població. En el nou projecte de llei no s'obliga els municipis a reservar sòl per a usos religiosos en els seus planejaments, una exigència que fins ara establia la normativa. Tampoc s'hauran d'adequar forçosament els plans urbanístics en el termini de deu anys. Diversos representants religiosos, com els que lideren les comunitats protestant i musulmana a Catalunya, van admetre ahir a l'ARA que la reforma significa "un pas enrere" en la defensa de l'exercici la llibertat de culte.
Amb els canvis aplicats, la Generalitat traspassa la capacitat de decisió als municipis. Aquesta cessió de responsabilitats preocupa les minories religioses, sobretot després de sentir el portaveu del Govern, Francesc Homs, que ahir va assegurar que "no hi ha un dret de cap confessió religiosa a tenir centres de culte" en un espai determinat. El secretari del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, va lamentar que "la llibertat religiosa depengui de la interpretació d'un alcalde". Correa, president del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) -una entitat que agrupa les principals confessions religioses i que dijous es reunirà per estudiar la reforma de la llei-, censura el pas que ha fet el Govern perquè es discuteix "un dret fonamental".
Marxa enrere en la normativa
El portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Mohamed Halhoul, va afirmar que la normativa suposa un retrocés. "Ens deixa on érem abans, haurem de fer pedagogia", va raonar Halhoul, partidari de dialogar amb els ajuntaments. Protestants i musulmans havien presentat al·legacions al nou projecte de llei, que també amplia de cinc a deu anys el termini per adaptar els centres de culte existents a les mesures arquitectòniques i de seguretat que fixa la llei. Homs va justificar les modificacions per resoldre "problemes d'aplicació pràctica".
La mesura del Govern arriba després d'un estiu calent. Salt va aplicar una moratòria d'un any per a l'obertura de nous centres de culte al polígon Torre Mirona, una decisió que va xocar amb les peticions d'una església evangèlica i de dues entitats musulmanes. La ciutat va oferir ahir als impulsors de la mesquita un emplaçament alternatiu al polígon. A Torroella de Montgrí, el consistori va revocar la construcció d'una mesquita perquè la façana no respectava l'harmonia urbana del poble.
